lunes, 22 de junio de 2009

Hola, Verano

"Et queden 30 segons" dijo el arbitro mientras yo reposaba sosegadamente a 2 chapas de la reunión en la vía de la final femenina del Campionat de Catalunya. No recordaba que tenía un tiempo límite así que me sorprendió oír eso. Entonces miré hacia arriba y ya solo quedaba una placa de ñapitas que intenté resolver velozmente aun sabiendo que no se me da nada bien escalar rápido. Por suerte, el speaker me achuchaba informando del crono cada pocos segundos lo cual aumentaba mi prisa (y eso sí que me va bien, me gusta la presión). A diez segundos del final tuve que pasar de la última chapa, coger el top y chapar todo lo chapable. Cinco segundos me sobraron. A Helena también le sobraron cinco -minutos- al encadenar la misma vía lo cual nos llevó a ambas a una superfinal.

Nos dijeron que íbamos a desempatar probando la ruta de los tíos. "Ah, vale" dijo Helena. "Estáis locos" pensé yo: cómo quieren que una se suba por donde hace un momento acaba de caer el mismísimo Ramón Julian (Campeón de la prueba). Pensé que no podría ni levantar los pies del suelo y me invadió una desagradable sensación de nerviosismo. "Vaya...pues si que soy impresionable" pensaba para mis acojonados adentros. Y así de templada salí hacia la vía masculina cogiendo cada presa con la mano equivocada y haciendo mucha más fuerza de la que necesitaba: tensa y agarrotada, a tomar por el culo el glamour. Caí merecidamente en la tercera, hecho que significó una segunda plaza en el podium.

Fotos cortesía de Paula Alsina.

Pero estoy contenta: contenta por el resultado, sí, pero más contenta aun porque SE ACABARON LAS COMPES hasta septiembre, por fin llegó el verano! Me lo paso muy bien compitiendo, pero al final me saturo y necesito salir al campo. Y eso es lo que voy a hacer a partir de ahora: apartad a las cabras que voy!

11 comentarios:

Ferran Guerrero dijo...

Uepaaaaaaaaaaa, felicitats, com sempre a tope.

Bueno un dia d'aquets, no se quant, Setembre (finals), (principi no ho se), jajaja, us convidarem a la inauguració de la sala, ueeeeeeeeehhhhhhhhhhhhh, escalar fa tres setmanes que no toco roca i aixo que marxo de viatge al Juliol a suiza, juassssss, pero amb la feinada que tenim estic més cansat que si escales, tot el dia pujat a una escala que tremola a 4,80 metros del terra, de fusta i aquesta a l'hora pujada damunt d'un andami, precarietat laboral total, el que tinc clar es que mai he tingut uns bessons tant forts i uns hombros tant destrossats de pujar un taladro per damunt del cap.

Lo dit, ja t'ho fare saber, i ara que s'han acabat les compes, ja saps, a disfrutar del teu estimat Rodellar.

Salut noia.

K. dijo...

¿Alguien compite con casco?

Mis felicitaciones a Paula.

Esto seguramente no os va a gustar, pero si por mi fuera, sería obligatorio en todas las compes.

¡Besos! :)

Marieta dijo...

merci merci Ferran!!!
Doncs vaia curro t'estàs fotent, l'Esteve segur que t'enten jejeje, però pel que sembla el vostre plafó serà la bomba, no??? així sí que s'ho val la feina; a l'hivern ho agraireu un munt.
Una abraçada i a disfrutar de l'estiu -el que bonament es pugui, clar-

K: va con casco porque es menor...espera a que cumpla los 18 jejejejeje Un saludo ;)

pauleta dijo...

si la verdad es que estoy esperando los 18 para poderme quira el casco que en la via de la final en la puta plaquita de arriba cada vez que subia y bajaba la cabeza me dava con el caso oggrrr que rabia por dios ejjeej felizidades !!

Fernando dijo...

Estoo...
¿Que deciamos de las sorpresas?
Ejem

Raquel dijo...

Felicitats pels resultats Marieta!!!
I ara... a disfrutar de la natura!!

Marieta dijo...

Pauleta: no et queixis tant! jiji i felicitats a tu també ;)
Fernando: de sorpresa nada monada...el año pasado igual i el anterior también...creo.
Raquel: merci maca! tinc unes ganes de tocar roca i tenir dies seguits de festa que no m'aguanto. Com diuen per aquí: m'estic escalant a sobre jejeje

MarcM dijo...

Hey Marieta, molt bé i felicitats!
Per què no pensaves en la teoria apocalíptica que em vas recomenar pels nervis??xD Que vagi molt bé l'estiu, escalis i disfrutis a muerte!
SALUT

Marieta dijo...

Marc: jejeje, és bona la teoria, eh? El que passa es que a mi perque em funcioni m'he de mentalitzar, i em van pillar "en calces" -jeje- quan em van dir de fer la via dels mascles. I petada que anava (vam reposar 10 minuts)...i a sobre sense visualitzar. Això sí que va ser catastròfic i apocalíptic jajajajaja
Una abraçada i tiba-li molt! a veure si coincidim a la roca ;)

Esteve Casas dijo...

Hola guapa bon dia,

Estaveu la mar de guapes/o amb aquesta camiseta fosforito.

Haurem de fer el museu de la camiseta amb tantes compes.

Marieta dijo...

jajaja, molt bona Stif! Ja ho saps, no sabem què fer amb tanta samarra suelta!
Per cert, ja pots anar sucant magnesi...