La Castañada

Voy a colgar aquí otro de mis poemas de rima tonta creado especialmente para celebrar la castañada con los compañeros de trabajo. Que quede para la posteridad y así cuando lo relea dentro de unos años (o días, o horas) recuerde, sin falta, de visitar al especialista...

Institut Geològic de Castanyada

S’acosta Tot Sants i la Castanyada,

festa insigne de nostra contrada.

Jalogüin, celebren els més moderns,

i de monstres disfressen els seus nens.

Nosaltres preferim la festa primera

on menjarem moniatos de castanyera.

Però,

no us penseu que som estrictament tradicionals

doncs avui ho festejem amb creacions originals

A l’IGC se celebra la castanyada

amb dibuixos, escrits i carn empanada.

Si no us ha agradat la poesia

serà perquè d’aquests versos en sentiu gelosia.

Finalitzo aquesta obra amb un consell:

Geòlegs, físics i altres criatures de Gaia

convé fer pont i portar flors a la Iaia.

Ja que, si és que viu, li farà patxoca

i si ja cria malves, portar-li flors és el que toca.

Tornada

Oh, Castanya estimada

bruna i dura

tants cops menyspreada

i amb un ou sempre comparada.