lunes, 15 de marzo de 2010

Luego pasa lo que pasa

No hay nada que me de más rabia que ir a escalar y no poder hacerlo por causas ajenas a mi persona. En este caso las causas no eran ajenas sino alienas, de alien, la propia palabra lo indica. El sábado cogimos temprano el coche dirección Oliana para continuar por donde lo dejamos la semana anterior. Yo quería trepar hasta la cadena de Mishi, un precioso y completo octavo obra de Victor Fernández. Pero lo único remarcable que hice fue pasar revista a los lavabos de las gasolineras que hay camino Oliana y, luego, sentarme al sol a pie de vía durante horas, deglutiendo una Coca-Cola.

Fantástico paisaje que aliviaba mis penas. La foto es de hace un par de semanas; este fin de semana aun quedaba nieve en los prados de la copiosa nevada del lunes.

'La pasa', le llaman popularmente, a la cosa esta que te aporrea las entrañas durante la cual mejor no intentar escalar porque puede ser 'pa cagarse. De todas formas, la debilidad se apodera de tu cuerpo y solo puedes sentarte a esperar y, si eres hipocondríaco como la menda, aparte de sentarte y gemir lastimeramente puedes reflexionar sobre la enfermedad chunga y/o mortal que se te avecina. Mucho más profundo y casi tan entretenido como escalar, os lo aseguro.


La hidratación es lo primero.

Al día siguiente estaba ya recuperada y ansiosa por escalar lo que fuese. La motivación extra me llevó a encadenar la vía que os decía. Pero no fui la única en cumplir objetivos, el día antes Bernat se hacía también con Mishi y, el domingo, el bueno de Xavi R. encadenaba Mishi y Marroncita.
Ay, ¡la Marroncita...! Lleva de cabeza a más de uno. El domingo vi caer como moscas a unos cuantos tiarrones, maldiciendo su bíceps y su suerte. Yo solo puedo decirles, desde mi cómodo sillón, que no desesperen, que ya saldrá y será entonces cuando, que quede claro ahora, nos inviten a cerveza.
Y ya puestos a enviar ridículos mensajes personales en público, ahí va otro: María R.B. (sí, tú, la que lees esto desde Barbastro), hazme el favor de venir el sábado a caerte conmigo en las segundas presas. Y es que empieza la temporada de competiciones con el Campeonato de España de Búlder, el sábado en Barcelona. Espero no quedar en un estado físico tan lamentable –el mental ya lo doy por perdido- como para no poder comentar la jugada por aquí.

18 comentarios:

Helena dijo...

guapisima olé por tu encadene... y lo de las cagarrinas tranki que es la tónica... yo estuve dos días igual, y me atreví a salir a correr y la cagué, nunca mejor dicho... un beso enorme y nos vemos el sábado! .=)

Marieta dijo...

síiiiiiiiii, qué ganas tengo de verte! que me ha dicho un pajarito (bueno, no hace falta que pienses demasiado en quién) que vienes con ganas de divertirte. Qué peligro! A mi no me lies que yo soy una tía muy seria. (para que luego diga el Vicent)
Un petonet :***

Txomo dijo...

Si es que las celebrities (la salle) también teneis un lado humano xDDD

Saludos

Anónimo dijo...

Hola!!!asiq mala y aún así encadenando...eres una máquina!enhorabuena por el encadene de parte de Pablo y mia.Al final... si hay q ir se va asiq por alli nos veremos.....la decisión ya está tomada (imagináte quien me ha dado la tabarra)siiiii, has acertado, el loco de al lado,jeje.Nos vemos el sábado.1besin.
Maria

Marieta dijo...

Txomo, es el precio de la fama...que es una mierda XD Menos cachondeo a ver si te va a pillar a ti la pasa!

María: pues suerte hemos tenido de Pablo, porque no confiaba yo mucho en mi poder de convicción. Un abrazo a los dos y nos vemos por barna!

¡besos a todos! (eh, no os de asco, que ya estoy sana)

Marga Iriarte dijo...

Al menos el bicho, alias la pasa, tuvo una vida -en ti misma- intensa pero breve, le habrá dado miedo la perspectiva de trepar por paredes de 8a. Felicidades desde el cráter de Gasca.

Isidre Escorihuela dijo...

Be per l'encadene i per la dosis de sol del dissabte...

Marieta dijo...

Amaltea: ande estáis? pero eso existe? volved ya de una vez a ver si os va a abducir un alien de verdad que fijo que andan por esos sitios tan remotos. Hazme el favor de venir e ir a visitar sitios más normales y comunes como el carrefour o el cara-pavo.

Isidre: doncs diumenge encara va fer més solet! ;) Ah, ja he vist que vosaltres no perdeu el temps...

Lau dijo...

OUCH!!!!

Quina cagada de pasa intestinal! En cnoec alguns que la van patir ja fa 1 semana... Això si... mentre no sigui un anisakis....que per culpa teva cada cop que m'emplaten un peix davant els morros li faig una dissecció...

;)

Petonets hipocondríaca! I enhorabona per la Mishi!!

PD: la meva antiga gata es deia així.. Miishiii, mishi mishiiii!

TRanki dijo...

idem amb el tema del ANISAKI...joq ue ja menjava poca acrn...i ara el peix,,,fffff

TR amb un plat de pasta al davant...buah...

esoooo, felicitats per segon cop amb el tema de la MIXI...

Lluiset dijo...

Ei marieta Felicitats per l'encadene...
per cert escolta saps on es poden trobar ressenyes o algo per l'estil d'Oliana? en un bar o algo així per exemple...vull anar-hi però ho tinc desconegut totalment...

Apa ànims per dissabte!

Marieta dijo...

Doncs jo dec ser poc maniàtica perque em menjo el peix tan tranquila... -cuit, això sí-

Laureta: es veu que la via és en honor a una gateta, Mishi, també!

Trankilité: merci de nou i menjar pasta ja va bé, jo prefereixo uns macarrons que un sushi jejeje

Lluiset: apunta! http://www.chadurif.fr/topo/oliana/oliana.jpg
de la Charlotte Duriff. Ara, falten vies. A la dreta del tot és veu que hi ha un 7b boníssim i també algún 6c o 6b. El 7a de l'esquerra és IMPRESIONANT de bo. Sembla Céüse. apa, ja em diras què tal!

Fernando dijo...

Hi.
Felicidades por el encadene y más tras un día tan malo.
Las reseñas salieron tb en el grimpeur de abril de 2009.
ici:
http://picasaweb.google.es/lh/photo/IZBLL5dSpqn53FdVJm07BQ?feat=directlink
Salut i força al... als dits per la compe del dissabte

Francesc dijo...

Ayayay!, Marieta!, els hipocondriacs ens coneixem be el tema de les pases i multiples variants "mortiferes al 100 %", i no ens serveix de res que les enesimés vegades anteriors no aixi estat mortal (molts cops ni greu, ni tans sols lleu, simplement atac de pánic), per que "ara aquesta si que em liquida segur!".
Be el volcan del Gasco, que et deia l'Amaltea, esta molt a prop del poble de "El Gasco" en plenes Hurdes de Extremadura, i fins principis d'aquest segle XXI es creia que eren les restes d'un volca, i d'aqui li ve el nom; investigacions recents han descobert que es el resultat d'un impacte de meteorit, de bon tamany i velocitat d'impacte (diuen, que a 144.000 kms. hora {no es pasen?}), i que produeix el element ringwoodita (rw); si aixo es cert es un fenómen únic a nivell mundial.
Tot i aixi ens va costar arrivar al poble, encara mes al inici del cami, que desapareixi tot seguit, i despres de puixar per un lliscos tarteram (com el del "Pedra" fa uns quaranta anys, pero molt mes curt), varem arrivar a un altre senderillo, que ens va portar a un torrent, que varem remontar entre pedres, aigua cristalina, i molses primigenies, fins, ja fora del torrent, tornar a trovar rastres de petxades, fogueres i branques trencades (aqui el meu esperit sioux o navajo estaba en el seu element); remontant pendents plenes d'esbarcers, rocalla fina, i abres amb punxes per tot arreu, varem arrivar a un punt, on si es veien pedres un xic estranyes, pero sense la certesa absoluta d'haber arrivat a la "zona cero".
Tot i aixi va valdra la pena. Es un problema d'aquella gent que a nuncian i fan propaganda del lloc, esprant turisme, clar, pero ni ho tenen senyalitzat, ni informacions adicionals durant el recorregut, etcétera, tercermundista, baixa.
Ah!, el primer troç de la baixada, tota una aventura, doncs jo en se d'una que en tant en tant anaba arrosegan el cul, i jo tot i portar els dos pals i fer us de les tecniques apreses durant tans anys a l'alta muntanya, faig fotre algunes bones relliscades.
Mes detalls, si t'interessen en sessió privada.
Petons.

Marieta dijo...

Ya habéis oido a Fernando -eres como un paleontólogo de croquis!-, reseñas a go-go pa quien las quiera. Gracias!

Francesc: vaja, vaja, així que fent de Livingston & Stanley per la península...menys mal que sou uns aventurers aguerrits i que no us fa por res; i esclar que voldré saber tots els detalls, faltaria més! petons.

Lluiset dijo...

Ostres sí que bé!! Gràcies i ja et diré com ha anat si hi puc anar aviat!

Apa sort dissabte!

lali i quim dijo...

Marietaa!!
felicitats per la via estas feta una "BOWA" amb majusculesss!!!
a tu no et tomba ni un mal de panxa ole!!!

Marieta dijo...

merci Lluiset! Aquest finde hi serà l'Esteve per allí i jo també hi aniré quan acabi la compe!

Lali&Quim: calla, calla, que he tingut agulletes durant 3 dies...