domingo, 22 de julio de 2007

Chorreras al óleo

Esta mañana, mientras estábamos escalando en “La Vena”, me he quedado pasmada observando el colorido de las paredes. Las he mirado cientos de veces, es más, las he observado detalladamente para realizar el trabajo de fin de carrera y os aseguro que siempre me conmueven. Es una magnífica pared calcárea con franjas rojas, naranjas, negras, amarillas y azules. Su colorido es tan espectacular como las chorreras que surcan su superficie. Estoy enamorada de Montgrony.
Volver a Montgrony ha sido un acierto ya que con la buena temperatura de este fin de semana hemos podido escalar en las paredes aptas únicamente para el Sol de invierno. Tanto Esteve como yo hemos aprovechado para catar distintas vías y escoger los futuros proyectos invernales. Yo aun no me he decidido y estoy entre tres vías muy distintas: El Crápula, Gaia y Paraula de Stone. La primera es súper a bloque, con pasos muy largos en la entrada, luego un paso hiper-duro y chorrera resistente al final. La segunda es simplemente genial: entrada a bloque entre chorreras y pila hasta arriba con pasito duro de placa. La tercera es de continuidad, con una chorrera difícil de pinzar hasta el reposo de la mitad para luego progresar por unos romos y finalmente llegar a la reunión con dos bloqueos largos. Me motiva más la primera, creo que se me da mejor la tercera y la segunda es, repito, simplemente genial. La cuestión es por cual de ellas empiezo…

Cuelgo una foto para que os fijéis en el color de la pared.
El Sur (La Vena)

PD. Neula está preparando la primera entrega de Relatos Veraniegos. Os avanzo que en el primer de ellos alguien sale enseñando más de lo que es considerado decoroso. ¡No os lo perdáis!

8 comentarios:

Ozzy dijo...

Dona, no cal que tinguis només un projecte, pots tenir tots tres alhora.

Esperarem impacientment aquests relats de la Neula. A més de funambulista és escritora. Ja et vaig dir que tenia un gran potencial.

Aufwiedersehen!!!

Marieta dijo...

Tres alhora no pq "no puedorl" jejeje.
Amb un vaig que m'estrello.

Birdio dijo...

Neulix!!!! Com va?
Veus, un cop tenim el telefon, Voyage,Voyage!!!
No feia massa calor??
La Paraula te l'aventatge de poder-la provar a l'estiu. Jo m'he passat estius a aquella paret fins les 14h, després piscina o cap a el Prestill (cara E amb ombra a partir de les 13h) però és física (bloq llargs)
El Crápula es curt però ... tb blocs durs.
Jo em decantaria per la Gaia doncs si tens pillat el pas d'entrada, la resta és aguantar-li (repos entre les xorreres, garra i un pas de tenir controlat)
Siyus

PGB dijo...

Jo em sumo a les paraules de l'Ozzy! Endavant i força amb els 3 projectes!!!! ;)

I que boniques que son les parets amb els seus mil i un colors i mil i una formes :)

Mohawk dijo...

Je,je,je... si fos per mi faria la de més continuitat, que segur que és la que se'm dona pitjor!!

Com que no vols fer els tres a l'hora, jo crec que el millor és que agafis tres papers amb el nom de cada via, els poses en una bosa que no transparenti i fas que una mà innocent n'agafi un... un cop saps el nom de la via que et toca fer, el tires a la papelera i fas la que et vingui de gust, ja,ja,ja!! A aquest país fa anys que la democracia funciona així i ens va més o menys bé, no?

Vinga "lola" a veure quan cau algun d'aquests reptes!!

A tibar-li!

;)

TR dijo...

Hola Marieta,

PARAULA: Estic amb el Birdio...encara que sembli difícil, una vegada tens el truc de les xorreres aquestes passen volant. després del repòs depèn de la alçada, hi ha un bon crux, inverteixes amb dreta en un bon forat i l'esquerra va molt amunt, uns romets i un repòs final ( foradot), abans de un pas llarg fins la R...si tens una mica de yuyu et recomano posar un excalextric a la R per xapar...la cadena està intencionadament tensa...

GAIA: Per mi és la més bonica i es deixa fer a la tarda...a més, una vegada superats mentalment els passo de baix, i si tens controlada la sortida ( no el pas de la lefa sinó la resta), surt ràpid...A baix, a la xorrera de la dreta, hi ha una mena de minipicat on al pinçar se't queda bé el dit petit...prova.ho...

CRAPULA: Ha partit ( ja fa temps), una presa sikada al tercer moviment...queda més a bloc. Un consell, del canto d'esquerra gordet, abans del pas del mig, llences dreta a un romo...no vulguis sortir rapid...recoloca peus i del canto esquerra REBOTA EN INVERTIT sota el microsostret, i recoloca peus de nou...aleshores la DRTA rebota a la punxa...has de bloquejar menys. He vist penya que BLOQUEJEN DE DRETA al romet i CREUEN ESUQERRA a dalt...no és necessari si ho fas com t'ho dic...La sortida és aguantar i fixa't en el darerr pas, a les dues regletes a banda i banda de les xorerres AL DARRER PAS, arquejant et quedes millor...

I perquè no cates la EPOCA NEGRA?

Vinga BOUA

Marieta dijo...

Ei TR, moltes gràcies, el pas de la paraula ja em va sortir al primer pegue, per mi el difícil és la xorrera inicial...
De la gaia no sabia això del micropicat, ho miraré!
I del cràpula, ho faig tal com tu dius :)
merci a tots

Esteve Casas dijo...

Ostres,

No sabía que aquell foradet a la chorrera de la gaia era retocat. Va molt be, jo hi poso el dit cor (perqué ens entenguem, el que serveix per engegar a la gent a fregir esparrecs)peró la veritat es que es podría fer igualment sense aquest foradet.

La qüestí és que és una vía *****.

Per cert, n'han equipa't una just a l'esquerra. No se que deu ser?