Pau

“Aquest tio està penjat, per què collons m’ha agregat?” vaig pensar en llegir les primeres frases d’en Pau pel facebook, farà ja un parell d'anys. He de dir en defensa pròpia que aleshores no sabia absolutament res d’ell excepte que divendres rere divendres publicava missatges tope motivats sobre escalada en gel.

Un dia, ni sé quan, ni recordo com, vaig veure una foto seva d’alguna cascada de gel alpina: impressionant. Des d’aleshores vaig passar a formar part de la petita legió de fidels seguidors que tenia pel facebook. M’encantaven les fotos de les seves activitats i m’intrigava extraordinàriament la seva incombustible motivació. Em vaig adonar que no estava davant el típic flipat de torn, aquest tio era pura franquesa: no tenia por, ni de l’escalada ni de la vida, tot i assumint el risc. I si fallava, sabia rectificar, sorprenent!

Pel poc que vam poder parlar (internàuticament) em va quedar clar que en Pau era, per sobre de tot, una persona valenta i lleial a les seves conviccions. I malgrat moltes de les seves idees no les compartia sí que la seva manera de dir i fer, tan poc habitual en les formes, em tenia corpresa. Fins i tot en el moment de morir ho va fer conseqüentment. I des d’aleshores que hi rumio, sé que he aprés quelcom profund però encara no sé el què.

Això només vol ser un petit homenatge per en Pau, perquè vull que aquests pensaments romanguin per escrit i no se m’oblidi mai que la por fa nosa en una vida intensa. Gassss.