sábado, 29 de enero de 2011

Montserrat con nata

Menuda tormenta la que cayó ayer por aquí, por no hablar del frío de la semana anterior (el cambio climático está insoportable). Cuando me fui a dormir ya daba por perdido el día de hoy pero esta mañana ha amanecido radiante y nos hemos ido a Montserrat. Al irnos acercando al emblemático macizo nos hemos dado cuenta de que había nevado. Y eso me mola: Montserrat coronado de nieve recuerda a un flan con nata y de ahí que me guste tanto (Montserrat nevado…y el flan con nata pues también).
Así que hemos empezado a andar con muy buen ánimo y mejor apetito los cuales han ido in crescendo después de encadenar Ben Petat, un 8a que otrora fue 7c+ contundente. Tras un raro episodio de taladro inquieto, que no quiero contar por no saber a ciencia cierta, subieron la reunión unos metros y ya nadie duda de su dificultad (o al menos yo no). El caso es que allí hemos coincidido con Julia y con el fanático de Oriol (Tranki) que ha secado a conciencia los cantos mojados y me ha hecho un flash clave para encontrar los pies de la sección dura. ¡Una cerveza para el caballero!

Recordando movimientos al sol en l'Agulla del Senglar. Corazón en la reunión de la Ben Petat (jodó, qué romántica soy) y la nieve al fondo.

11 comentarios:

Fernando dijo...

Pos felicidades por el encadene. Nosotros hemos estado en El Vermell

TRanki dijo...

Hay la propera vegada amb soplete i tot si cal eh?

Felicitats! I menda flipant pels "reposos" inèdits que vas trobar...menda flipant, n'hauré d'apendre!!!

TRanki dijo...

vaya comentari més cutre,,,es que anava a pinyó fixe!

Res, que guay, i que vaya reposos que et vas currar...

El salmó va quedar bo?

Marieta dijo...

Fernando: erais los que escalaban sin camiseta? jejejeje Vaya día bueno que hizo, ya firmaba yo para que todos fuesen así....

Tr: merci, de debo! Quina via més bona. Al final res de salmó: pollastre amb poma i crema de carbassa -argh, quina gana!-. Per cert...ves pensant en lo de Rodellar que et fem de guies i l'Arnauet fliparà amb les cabres!

TR dijo...

LA VIA:

Els graus del sector ORIGINALMNT eren els següents:

RUSH:7c
DISCORDIA 7b+ ( es feia sense la "volta" per la dreta, recte per unes regletes
VIATGE IMAGINARI: 8a...a la dreta hi havia un spit del que ara és la sortida dreta de 7c/c+
CORRECAMINS: 7c+/8a
TRENQUEM EL BLOQUEIG: 8a+ amb la pedra
BEN PETAT: 8a
SOMNI DIABÒLIC:8a+
SPRINT FINAL:8a+
-----

Amb el pas del temps s'han modificat alguns graus, amb variacions intermitges o definitives:

RUSH: s'equipa el llarg de dalt i queda de 7c+ si la fas tota
DISCORDIA: es troba la "variant" del cruntx iq ueda de 7b ( 7a+ deia l'Alsina)...i s'equipa el segon llarg. Pots anar cap a VIATGE IMAGINARI DRETA: 7c+ o VIATGE IMAGINARI ORIGINAL: 8a més dur doant que uneixes dos trams difícils..sinó vas al repos ja flipes tot iq eu hi "caus"...GENERALMENT el tema va de sortir per VIATGE IMAGINARI DRETA i queda més homogeni...el tram superior de discordia és MOLT BONIC
VIATGE IMAGINARI: ja descrita. Sortida ORIGINAL ( dta) 8a amb un moviment estil correcamins, més dur però menys burro potser.... SORTIDA DRETA. Un passeig de resis, amb reposo que et permeten no morir...interessant. LA via no existia de fet, en MORENO la va fer per allà amb l'espit que hi havia, i es va acabar equipant amb bolts...
CORRECAMINS: ha quedat de 7c+/c o 7c+, no?...en el seu dia em va semblar menys però la veritat es que el pas és una passada, 7c potser queda jut comparat amb NOMADAS i les vies del Vermell...
TRENQUEM EL BLOQUEIG: Hen tret la pedra. Era una via dura amb la pedra, sense...ffff...entre 8a+/b i 8a+...a mi em sembla més killer que la SPRINT...s'haurà de catar ( la vaig fer amb la pedra i estant de 8a+, em va costar bastant, comparable a 8a+'s de Stbenet -marionetas, Josep, etc...)
SOMNI: la van baixar a 8a...és bona però menys dura que SPRINT segur, i sprint és el 8a+ de referncia d'allà.
SPRINT: 8a+, la joia.

BEN PETAT: Abans es xapava del bidit o un allargo del lateral bo esquerre anterior...o pujant més i des dels plans...estava de 8a i es va deixar en 7c+ comparant amb SOMNI...però i aleshores CORRECAMINS??? No quadrava.
Sembla que el equipador de la DESDENT-COVA ARCADA va voler "reequipar" la R ( cada vegada més tocada, i hi bva posar un SCELLEMENT casolà de dos forats, una GRAPA, vaja!...posteriorment la R es va apujar i la grapa va quedar enmig de l remuntada a rpisa...surrealista...es va interpretar com que el tio no podia encadenar sense aquella mena de "presa" artificial i l'hi va posar..però no és així, era una R! Va haver-hi un merdé increïble, i apart de blasmar al equipador ( fotos a desnivel i tot plegat, i la "mani"), es va retirar la "grapa", quedant com la has fet...
El grau no canvia ( quan estas entrant a repisa ja has fet la via a no ser que vagis apunt de perdre el coeixement...de manera que segueix sent com abans, un 8a GUAPISSIM, de RESISTENCIA en placa desplomada iq ue tot bon montserratí ha de temptar...

Una joia! I felicitats de nou...

Marieta dijo...

Ok Tranki! L'Esteve la va fer amb l'antiga reunió i ell xapava del bidit a on nosaltres creuem amb dreta. Doncs ell el pillava d'ombro amb esquerra, bloquejava i xapava...

Doncs res, ara m'agradaria provar l'sprint però crec que de moment trigaré en tornar a l'Agulla...jejeje

Anónimo dijo...

Felicidades!!!

POR FAVOR MIRAR EL BLOG CLIMBALIVE LA ENTRADA SALSA ROSA Y LOS COMENTARIOS. MUY BIEN KIKO ES HORA DE HACER JUSTICIA, POR EL BIEN DE TODOS Y DE LA ESCALADA, DESENMASCAREMOS YA A ESTE FARSANTE.
GRACIAS,
Un escalador asqueado

Fernando dijo...

Sin camiseta?. Yo en manga corta al sol.
Igual algún chico del Este, esos ruso-ucranianos, pero como estamos dispersos no sabría decirte cual.

Marieta dijo...

Escalador asqueado: er...entrada salsa rosa? no la veo, pero en fin. Gracias por las felicitaciones :)

F: claro, si había rusos seguro que se morían de calor con ese solecito, angelitos... Pues nada, hombre, nos vemos ;)

Pau dijo...

Quina festassa aquest cp7 oi ? Entre la Ben Petat i el festival de Masriudoms ho has planxat :)

Felicitats boua.

Ens veiem per la roca, per variar :)

Marieta dijo...

Gràcies, Pau! i...jeje...llarga vida a l'Inter!