miércoles, 12 de enero de 2011

Conglomerado espiritual

La tarde del último día de mis vacaciones navideñas marchaba sola de l'Agulla del Senglar. Después de tantas jornadas escalando con gente y sitios distintos me apetecía hacer balance mientras caminaba hacia el coche entre el romero y el tomillo. Tenía un punto emotivo ese momento; mis ojos se humedecieron estimulados por la belleza de Montserrat al atardecer y por el peso de la mochila sobre mis contracturas. Me esperaban 45 minutos de reflexión, de mudos agradecimientos a la cantidad de amigos que he (re)descubierto, de contemplación paisajístico-geológica y, si me apuráis, de exaltación de la vida.

Montserrat, hermosura sin parangón. Yo misma inmortalizada por Luichi en El Vianant (7c+), Vermell del Xincarró.

El plan de andar por tal paraje y de pensar en tales temas –¡a la vez! soy mujer- se me antojaba como algo sumamente enriquecedor y me regodeaba con la perspectiva de un retorno a casa tan profundo y guay. A los pocos minutos de andar ya había honrado interiormente a todas mis amistades, ya había admirado los pináculos montserratinos y rememorado su génesis, ya había olido el aroma de las plantas mediterráneas al frotarlas en mis manos, ya había saludado dos cabras, ya me había quitado la chaqueta y ya me estaba despistando del programa inicial. El resto del camino lo pasé recordando obsesivamente todos los pasos de la última vía que acababa de probar y rumiaba lo que merendaría al llegar a casa. Cinco largos minutos de misticismo existencial para dar paso a cuarenta cortos minutos de intrascendencia. Así es la vida.

21 comentarios:

Marga Iriarte dijo...

Ese estado de alegre comunión con la montaña, con su flora, fauna y canto a la amistad fue rápido pero intenso, tal como tú eres. Qué orgullosa se sentirá tu tía Lupita cuando sepa que, de vez en cuando, te vuelves contemplativa, aunque sea unos segundos al año.

TRanki dijo...

Marieta, si bé l'art d'abreviar és tant comú en l'eficiència femenina com comú és el mestratge en "perrear" de l'antieficiència masculina, et convido a allargar aquests estats de trascendentalisme que procuren els descensos al solponent del Senglatus...

Quan vas BEN PETAT, i el sol es perd amb les llums del peatge de martorell enlláallá, pressuposant un couscous i el doloret de colzes és quelcom que no es pot reduir a tants pocs minuts...

No pot ser que tingueu tanta fugacitat en el plànol mistic com capacitat en els planol físic...no sé què en pensarien en MASTERS i en JOHNSON...!!

Calamontse té aquestes coses...que guai...

Marieta dijo...

Amaltea: dile a mi tía que una vez al año no hace daño. Ahora ya hasta el 2012 puedo relajar la neurona..

Tranki: com la claves kbron! es pot saber qui t'ha dit que l'escollida era la ben petat? jejeje Per cert, la tornada del Senglar és de les coses que més m'agraden en aquesta vida...

Más allá del office dijo...

Marieta, jo vaig necessitar un matí pel Torrent del Migdia. I com a home que sóc el vaig utilitzar tot, fins i tot per la carretera de la cara nord encara continuava amb la meditacio...

TR dijo...

hehehe...i pressuposo que flutaves...

El clima esta canviant, però les baixades amb les mans dins del plomes i els dits a caldo, després de una sessió de tacte rotpunkt són d'antologia...

Un cop el Nawet, amb 2 anys, ho va copsar en un segons, just a la alçada de sobre la sílfides , i em va comentar que volia tornar, tot despedint-se de les muntanyes...brutal...quasi ploro...

Per PUJAR ( que també és important, i dur) amb un somriure INMENS a l'estómac, et recomano aquest tema ( un cover del BECK, dels VELVET) que quan arribis segur que escalfes i encadenes a la primera, i baixes aviat a fer una birra, encara somrient...

http://www.youtube.com/watch?v=qNgA38SZ3js

Deixar enrrera el BRUC amb un rotpunkt d'aquells al darrere, mentre es fa fosc és quelcom bastant potent...

Lluiset dijo...

Carai, t'estàs tornant espirituosa, com l'alchol...Vagin bé els entrenos, el gimnàs, i tot plegat!

Salut!

Ah i vas veure un fenòmen meteorològic anomenat "Ventolera còsmica"? Si el vas veure enhorabona!!

Fernando dijo...

Mirando el título del post así por encima, en el B2EC, pensaba que: Marieta! tú también!, te habías ido de recogimiento espiritual unos días, no sé porque, por ósmosis tal vez, al Monasterio Budista del Garraf, ese que te queda cerca de casa.
Me relaja es leer que se trata de ese momento espiritual montserratino al que nadie es inmune, seguido de las naturales preocupaciones escalatorio-estomacales del final de la jornada; en las que el placer de una buena comida, o mejor de la trangresión alimentaria, unida al hambre tienen mucho que decir. Desde luego convertirnos en ascetas montserratnos no parece que sea nuestro destino.

ElXafarderDelVermell o SeTeVeElPercalXaval dijo...

Aaaay, si, tens rao, cap altre lloc com la Montse per fer aquestes reflexions...mentres no surti el Peladits de darrera un matoll de romaní i et foti un sust!!!!!O també algún xafarderu (je, je, je, és el que té el mundiyo escalatori, què és molt peque)!!!Ti-no-ni-no, ti-no-ni-no (sintonia de la Dimensió Desconeguda)!!!!!M'he pasao de místico, AGGGGGGGG!!!!!

Anónimo dijo...

no us deixeu enredar per aquesta enganyifa ..ull amb l'hora màgica montserratina.... roca roja, sol baix, horitzó rogent, introspecció i pau interior...................els simiots es preparen per una nit esbojarrada.............

afanyeu-vos i que no se us fagi de nit....... .................... ...........el boixar és massa aprop..

Marieta dijo...

TR: sí, ja recordo això que dius del teu fill, em va fer molta gracia. Pel que fa a la música...a la muntanya prefereixo no sentir-ne, però, ei, ho escoltaré ni que sigui a casa per motivar-me ;)

Lluiset: i quina por la ventolera! Al final "in extremis" com sempre, però bé. Ara, quan vulguis anar-hi vinc, que em queden les més bones (diuen).

Fernando: jajaja, muy bueno lo de los ascetas. No damos el perfil, queda claro. Y lo del monasterio budista creo que tampoco me sentaría demasiado bien, no está hecha la miel... Un saludo ;)

EL Xafarder i anònim: prou que sóc poruga com perque vosaltres em digueu això. A Montserrat SEMPRE de DIA, per favor, quina poooooooooooooooooooooor. De nit i sola: tremolaria com una fulla, passo.

climbingpost dijo...

molas 1000!
;-)

Marieta dijo...

joer siempreparriba, qué bien me caes! Pues gracias majo jejeje

climbingpost dijo...

Alex, para ti...
sentimiento recíproco de "majitud" al leer tu blog fresco y divertido!
Xxx

JoanTGN dijo...

Perdoneu però he notat certa flaire centralista en els comentaris...Montserrat és única però jo tb he tingut meravellosos moments de plenitud mística tornant cap al cotxe amb el sol tenyint de vermell les parets de la Mussara. Amén.
PD: Marieta, ja veus q no m'oblido d passar per aquí quan tinc una estona!

Marieta dijo...

Joan! ets un encant, sempre fas els deures jejeje. Moltes gràcies per enrecordar-te de mi de tant en tant! Ja saps que aquí sempre seràs benvingut (al blog i a l'IGC). Una abraçada molt forta i que passis bones postes de sol a la Mussara o a on sigui (sempre i quan es torni d'escalar jejeje)

TRanki dijo...

Marieta

Vaig fer un volt pel senglatus, a gaudir de les contemplacions geològicopaisatgístiques i alhora fer de grigri-boy.

Comq ue no em puc estar de escalar vaig repetir un parell de cops la via aquella-que-et-deixa-els-braços-BEN-plens-d-atp.

L'havia feta al 96, al 2009 crec, un dia que eres per allà rotllo SOMNIDIABOLIC, i ahir...no me'n recordava de res ( estrany en mi) i la vaig enfocar sot una òptica optimitzadora que permetés a un carca com un servidor encadenar amb la combinació guanyadora...

Vaig trobar alguns truquills guanyadors, sortint del repòs de l'inici ( truquill repòs de l'inici inclòs), a la secció de calcari, un zigzag interessant abans del cruntx de les regletes i SOBRETUTTI, el pas de les regletes, la sortida de les mateixes, i tal i tal...

No se si l'has feta encara, però si l'estàs treballant ,i la dus al cap ,i hi has d'anar en breu va quedar marcada i t'ho puc comentar ( fes un mail)...és ritpunkt segur...

siaw

Marieta dijo...

Tr-guru: tu em llegeixes la ment o què? hi pensava anar aquest finde, no hi he tornat més però la tinc clara...ja pots anar preparant el mail jejejeje

TR dijo...

Fet,

La tens marcadeta..elq ue passa es que igual o fa megarrasca o plou eh?

Crec que auest finde toca tarragona obligat...o calders...

uasunflower dijo...

Hola, Marieta, encantada compartir la cuerda contigo hoy a Senglar, y felicidades para el encadene tan bonic!! Querria decirte que habeis olvidado la bolsa negra de vuestra cuerda ailli - lo tengo en mi coche ahora. Ya nos veremos algun dia para que te lo devuelva...
Suerte manana y a muerte!
Julia

Marieta dijo...

OK Julia! Muchas gracias y a muerte con la Ben Petat, es cuestión de paciencia para coger la pila y ya! Nos veremos pronto, seguro :)

uasunflower dijo...

creo tambien que tranki tiene tu cepillo :)