Así voy yo, por la ruta de la trashumancia roquera, donde me lleven mis pastores adoptivos que, solo con soportarme, ya hacen mucho. Por eso mismo, no exijo a donde quiero escalar, soy como una compresa: fina, segura y adaptable perfectamente a cualquier... plan (pensabais que iba a poner "bragas" como en el post anterior, eh? pues no, me niego otra vez).
Evidentemente, ir de un lado para otro no es el mejor método para triunfar encadenando vías, pero sí es el mejor método para triunfar dejando proyectos. Eso sí, estoy probando un montón de rutas nuevas y tengo que espabilar más:
- Cargo mi propia cuerda (aquí va un "ooooh" de admiración)
- Llevo mi comida y mi agua (bueno...la comida siempre la llevaba yo, hay cosas que no se pueden dejar en manos ajenas con los tiempos de crisis que corren)
- Monto mis proyectos (esto también lo hacía antes, pero queda bien decirlo y, realmente, la mayoría de vías las encuentro montadas)
- Escalo más rápido (cosa bastante tonta, lo sé, pero me sabe mal que tengan que estar mucho rato asegurando cuando soy yo la infiltrada en un grupo, y más si es impar)
La verdad es que últimamente he disfrutado de sesiones fanáticas: en Margalef probando (y encadenando) Maligna (7c+) en les Espadelles y, bajo consejo de Angie, Laura, un 8a increible en el Balcó de l'Ermita; en Siurana gastando yemas, en un mano a mano con Lluiset, en el paso de la clásica y dura La Punyetera (7c+); y, en Montserrat, peleándome con El Somni diabòlic, 8a típico de l'Agulla del Senglar, vía que me está quitando el sueño desde que la probé porque me ha robado el corazón y no sé cuando volveré a ella (me namorao).
Y ahora os voy a presentar a Mis queridos comilones:
Ignasi en Beta de boira (7a) de les Espadelles, es como un hermano (es más, yo diría que lo es), siempre dispuesto a comer pipas, cacahuetes y pistachos (y con cáscara, el angelito, doy fe); Lluiset, pensativo en Siurana acerca de qué comer: ¿madalenas, plátanos o pa amb tomàquet? seguramente de todo ello y mucho; Neula, ¿hace falta que añada algo más acerca de su proverbial apetito?
Angie, escalando en Laura (8a), diría que es la tía que zampa más de este mundo (y no hay ironía en el comentario, me quedo pasmada viéndola comer), es una verdadera lima.
12 comentarios:
Golafre no deu ser un adjectiu dolent oi?...malgrat els teus continus intents frustrats de lesionar-me, encara t'hem aguantat força bé, per no parlar que ho encadenes tot, o quasi tot...diria que tots transhumem, i fem d'ovella, algun dia, o molts...i ja veig que t'hauries de dedicar al món del cor, com a "paparazzi" que la foto és d'aquest rollo jejeje però mola!
PD: Afegeix: - no desmonto las vias que encadeno, i las que no encadeno tampoco - a la llista...! Salut!
ei!!
vaig veure la foto del teu flirck olé! joer quines imatges més bones!!
no coneixia aquesta faceta teva!
va caure la Maligna! molt bÉ!
salut!!
Lluiset: alaaaaa, recorda que la punyetera la vaig desmuntar jo! Això sí...el marrón de la maligna tot per tu! (tot i que l'affaire "cintes girades" de la lali i el quim me'l vaig menjar jo) Bueno, anem empatats, el proper dia prepara't que entre branques i fuetades de corda no sortiras viu jeje
Lali&Quim: la maligna va caure al dia següent però amb una humitat que la va fer bastant desagradable. I en el tema fotos jeje, sóc una aficionada que no passa del V+ (però disfruto igual, això sí)! Ens veiem fanàtics!
ei que la penya pensara que soc una vacona!!!!!!!!!!!!!!
apa!!
per cert... quina foto mes txula no? ja me la passaras, si es que semblo pro i tot! Ah! i no em vas dir res de la Neula! que bo!!!!!!!!
hola guapi! què vacona ni què res, si tu no saps el que és tenir greix!
La foto ja la pots agafar directament ;) que ja se que ho has fet, evidentment és teva.
I de la Neula, què t'havia de dir? que el gos de l'Iker Pou quasi se la menja? jeejeje va ser un moment de tensió, però, ja se sap, ell era un mascle i nosaltres molt més llestes.
Iepa...LA MALIGNA és una variant de un 7b+???( per curiositat), si és així quina via més guaparrrrrrll!
Què tal la LAURA aquesta??(una mica flaix plis!)
Sobre la PUNYETERA...fff...pas morfo al mig no creus? em va costar déu i ajuda 8 ia ixò que la penya només parla del mono al sostre ( on entren les 3 falanges...)
apali, saluttttteeee!
Pd: Rotllo transhumante mola, pero de tant en tant...també se'n diu TASTAOLLETES...encara que fer 8a tastant olletes ja significa endrapar un bon plat no?
Tranki...anem a pams
Maligna: és a l'esquerra del 7b+ aquest (la gomorra, molt dur, per cert) que es bifurca cap a la dreta en 7c+. Diguèssim que la via "nostamal".
La Punyetera: realment per mi, el pas de bloc del mig és infinitament més dur que el mono. De fet el mono és confiar i ja està, és molt bo. He de dir que el pas a bloc no m'ha sortit perquè no em quedo del canto quan l'agafo en dinàmic, no l'agafo bé. Rabia.
Flash Laura, intentaré imitarte però dubto que ho faci tan bé com tu jejejeje:
Comences amb 3 cintes d'invertits bons, aleshores surts amb un invertidet amb esquerra i creues a un bidit amb dreta, a l'esquerra t'ajudes a una reglet, peus amunt i et tires amb esquerra a un invertit, xapatge incòmode. Creues a una xorrereta pinçada recta amunt amb dreta i pinces al costat, xorrera més quadrada amb esq. Et tires a un pla més o menys bo, xapes. Secció de tràmit i repòs bo. Surts a una xorrera per sota amb esquerra i per dalt amb dreta, peus a la dreta també i et tires a una orelleta a dos xorreres a l'esquerra o et deixes caure d'ombro a una presa evident, sino, aquesta presa l'agafes amb dreta i d'ombro a una presa per sobre amb esq. Xapes. Xorrera rometa amb esquerra i pas llarg a una xorrera amb dreta boneta. Xorrera amb esq. no molt bona regleta pinçada amb dreta, pujes peus i et tires amb esquerra a la part baixa d'una laja que serà invertit, molt bo. Presa bona també a la dreta, xapes i reposes, o ho intentes, al menys (val la pena fer-ho).
Surts amb dreta quan has agafat la part esquerra del tot de l'invertit amb esq. Agafes un forat, no, el següent i amb esquerra vas a buscar un bidit lateral, pujes peus i...2 opcions:
1. Et tires d'ombro dret a una ouera, és dur però més curt.
2. Pujes peus i llences dinàmic a un canto sobre aquesta ouera, amb esq.
Ho facis com ho facis, suca magnesi aquí.
Surts amb dreta a un forat-regleta, creua amb esq. a un piquet i creua amb dreta a bidit invertit. Xapa, que allunya ara.
I a partir d'aquí una mica campi qui pugui. Et dic com ho faig fer jo però tothom ho fa diferent. Canvi de mans com puguis al bidit, l'agafo amb esq. finalment. Regleta recte a munt amb dreta i creuament inhumà a un bidit a la dreta, amb esq. M'ajudo d'un ombret amb dreta de rebot fins a una mini regleta-forat. Pujo peus i amb esquerra m'obro a un biditet; biditet amb dreta, bidit amb esquerra i forat salvador amb dreta. Xapa la R i saluda. jejeje
Veig que tothom pia en català i en canvi el blog és en castellà... I dò?
M'agrada la meva llengua materna. Sorprenent? No, és clar (estaríem parlant de desconeixença en el teu cas). Suposo que a la majoria de gent li succeeix el mateix, que estima allò amb el que s'ha criat. Ara, no tots escrivim ni parlem tant bé els dos idiomes. És una sort, la meva.
En qualsevol cas, si haguessis llegit algun post més (per exemple, l'anterior) veuries que tots els comentaris són en castellà.
De totes formes, això no hauria d'importar, aquí "hem vingut a veure combats i no jocs gimnàstics"...si vols guerra m'hauràs de buscar les pessigolles per altres llocs (els teus posts me les troben bastant més que el teu comentari aquí).
Apa, una abraçada bou ;)
No era un comentari amb mala fe... simple curiositat. Pensava que igual ho feies pels colegues de fora... no t'enfadis!
jajaja si m'hagués enfadat t'hauria contestat "Escric com em surt dels ovaris", i no m'hagués excusat en cap cas... Apa, a portar-se bé ;)
Publicar un comentario