miércoles, 9 de junio de 2010

Higiene bucal

Me encanta que llueva entre semana. "Si no escalo yo que no escale nadie" sería el argumento del envidioso, pero no el mio, pues mi corazón es puro y solo desea agua para que las cuencas hidrográficas rebosen de tan preciado líquido. Aunque en vista a la competición del sábado en Bilbao, no me apasiona una previsión tan remojada.

Previsón nada halagüeña.

Así pues, cuando el futuro inmediato está nublado siempre me queda la opción de rememorar las últimas escaladas. Las de este fin de semana han sido de "derbi" Sabadell-Terrassa.
El sábado me fui con Neula a Margalef para encontrarme con gente de Sabadell y el domingo, tras largarnos de Montserrat porque llovía, acabamos Lluís y yo escalando en Calders con los de Terrassa. Sabadell mala pell y Terrassa mala raça, dicen. Yo me niego a escoger entre estas dos poblaciones, mi apocado espíritu me lo prohibe. Pero sí he detectado algunas características esenciales que diferencian a los lugareños de ambos sitios.

Los de Sabadell, siendo poseedores de uno de los mejores rocos de Catalunya, los veo mucho más relajados que sus vecinos. Allí en Margalef el ritmo era "caribeño" (sic), de hecho, era tan caribeño que hasta había tortugas. Relax total y conversa acerca de caries y gingivitis (como véis, el fanatismo se podía mascar). De ellos he aprendido que si tienes caries habitualmente, seguramente no eres propenso a la gingivitis y viceversa. Conclusión: es indispensable usar el cepillo de dientes.

La tortuga ni se asustaba ni huía ni nada de nada. Un encanto, oye.

Los de Terrassa, siendo los moradores de Sant Llorenç (deL Munt, puntualizo la L), llevan un ritmo más acelerado que sus amiguitos colindantes cosa no muy difícil, por otro lado. De ellos destacaría su profunda solidaridad, empatía y discreción con el que está escalando en ese preciso instante: que no os engañe su manera de animar, si en algún momento os parece que se cachondean es que realmente se cachondean. De ellos he aprendido que aun con humedad (xuxuflú, le llaman) o roca mala se puede escalar si le pones interés y buen humor. Conclusión: usar el cepillo de dientes es indispensable.

Que digo yo, llegando a casi lo mismo tan distintos no serán.

24 comentarios:

Lluiset dijo...

Jo, la veritat, els del diumenge ( Terrassa o Sabadell ) animar, animaven molt, això si, cachondeo també en feien i del bo...Bona gent això sí...

Apa sort a Bilbao!

fragonetapower dijo...

Un aplausooo! Sort a Bilbao, boua!

Lau dijo...

jejejeje, m'encanta com escrius cuca.

Doncs en aquest post hi ha 2 coses ben certes:

1) que aquesta tortuga és ben bonica i grossa per estar per unes terres seques tarragonines.

2) i que és indispensable utilitzar el raspall de dents.

Petons i fins aviat!
I sort a Bilbao!!!

Marieta dijo...

Lluiset, va estar molt bé, sobretot tu que vas encadenar!!! Merci i sort al Vilabloc (i també molta sort als que hi aneu, que és una compe genial). Creuem dits perque no ens plogui enlloc!
Fragoneta: me mola tu power jejeje. Merci i una abraçada
Laureta: uns deien que era abandonada, altres que era espècie endèmica. Jo ni idea, però el dit no li vaig acostar pas a la boca (a saber si fa servir bé el respall de dents...). Petuneets!

Fernando dijo...

Pues yo contento de que LLueva, y si es torrenciaLmente y antes deL fin de semana mejor. Es que así se me Limpia una vía que abrí eL martes deL poLviLLo de Los agujeros y de La tierra que removí; y a faLta de manguera portátiL bien viene un diLuvio. ¡Hay que dejar Los trabajos puLidos y La ayuda se agradece!
Como puedes ver tb he remarcado Las eLes, para evitar suspicacias.
Suerte por BiLbao

Isidre Escorihuela dijo...

En tot cas com deia en Joan Oliver (a) Pere Quart, que per pena dels de Terrassa (mala rasa) era de Sabadell (bona pell).
Com el Vallès, no hi ha res
Tres turons fan una serra
quatre pins un bosc espes
Tres quarteres, massa terra !!!
Com la terra del Vallès no hi ha res...
Un sabadellec andorranitzat.
Petons guapa i sort a Bilbao

TRanki dijo...

I mira que són rarillos tots plegats eh?...Si un acaba parlant com ells!!!!...( un del Guinardó empeltat de Ripo i adoptat a Sabadell, habitant del Vallès i importat forçosament cada estiu a la Soleia...).

El VAllès és el Centre del Món i de l'univers...un dia que ens veiem us explico la meva teoria FONAMENTADAMENT...falen?

jclaramunt dijo...

Isidre, m'ho has tret del teclat, gran poesia...més popularment i per molt que em dolgui també existeix la dita de "un senyor de Terrassa i un home de Sabadell". Per sort, jo que acostumo a escalar tant amb sabadellencs com amb terrassencs, puc dir que m'ho passo collonudament amb tots plegats. Tot i que sempre és divertit fer la conyeta amb els de Terrassa, a veure qui tiba més!!
Queda dit, per un sabadellenc descendent de sabadellencs, resident a Sabadell i que fa el que pot per Santllors!

Marieta dijo...

Fernando: qué detaLLista! gracias ;)

Ui ui ui, quant de Sabadellenc suelto (què passa amb els de Terrassa? que teniu por?):

Isidre, moltes gràcies! El nanu hi anira, suposo. La poesia mola, no la coneixia de res.
Vallesocentrista Tranki, estaré encantada d'escoltar -o com a mínim de sentir jejeje- la teva teoria un dia qualsevol a Sant LLorenç (sino, no).
jclaramunt: caram! tu ets de "pura cepa" doncs. I la dita jo no se pas com me l'hauria de pendre. Millor ser home que señor, no?
Apa, abraçada a tots els Sabadellencs!

TR dijo...

hey Marieta...

En economia i teories del BENESTAR, h ha una sèrie de teories sobre OPTIMITZACIÓ o MÂXIMS de FELICITAT.

Evidentment el que conforma aquest BENESTAR és la màxima harmonia ( mitja) en la valoracióp d'aspectes que defineiexen el BENESTAR de una persona ( en aquest cas escalador). Feina, comunicacions, equilibri social-polític, seguretat,disponibilitat de serveis, CLIMATOLOGIA, ROCA, bellesa paisatgística...varietat, etc, etc, etc.

Ves aplicant aquest criteris sota una òptica global...acabaràs a EUROPA ( maximitzant o excloent aquells que no compleixen algun dels requisits)...segueix afinant i et quedaràs a l'Estat Espanyol...i a CAtalunya...i si mires catalunya i valores el que et deia acabaràs que AL VALLÊS on coincideixen maximitzant-se els factors que et determino ( epecialment feina i accñes ràpid a mil vies de escalada).
NOTA(exemple): L'epicentre del COSMOS exclussivament ESCALADOR és STA LINYA..ok..però esta lluny de la ciutat, de molts serveis i si has de currar o operar un fill o enviar-lo a Estudiar evidentment NO HI HA COLOR amb BCN...
El MARESME és un "corredor" entre mar i muntanya, amb "estrangulaments" comunicatius cap al NOrd i el Oest.
El BAix llobregat és molt industrialitzat i aquells llocs on hi ha més "bellesa" paisatgística es basen en l'aïllament de molts serveis i transport...

I podríem fer el mateix a les poblacions del Vallès...Terrassa ja esta massa lluny de bcn i a nivell de iscrones hi ha certs desaventatges a poblacions que estan més aprop del NUCLI DE COMUNICACIONS, Sbadell també...i són ciutats petites amb les desaventatges de la ciutat i del poble "gran"... pschè...

MIra't quina població esta en l'encreuament dels principals eixos comunicatius de Catalunya ( ap7-c58-c17...cap a Prades o el PIRI sense fer caravana a la Diagonal, cap a Kalamontse NOrd o el PIRI per c58 o Sud per Ap7, cap a Stllors en minuts, capa Montgrony..i per la AP7 es va als ALPS, DOLOMITES...

És una teoria COSMOCÊNTRICA...però si la afino amb dades i te'n supero les objeccions amb més argumentació,ja veuràs que no va desencaminada...hehehe

Marieta dijo...

Amo a vé (arremangant-me la camisa). Et respondré acústicament -ja que t'ho has currat tant, tio boig-, connecta el so i ves aquí:

http://www.estoesdemasiadoparamicabeza.biz/

La meva resposta és a la 4a linea 4a columna, botó groc.

(ara, que un altre pot ser et diria la 3a linea primera columna, botó blau)

TR dijo...

heheh...quan pugui m'ho miro amb calma...

res bowa..que quien no queira oir que no pregunte..però t'assegroq ue en ls llargues i obscures tardes de hivern a la ermita de St Salvador ( comarca de Stbenet), escoltant el crepitar del foc, amb un vinet i putejat relativament per veure "carambanus" gelats a les cintes d ela pIRIPI, els efluvis etílics de un Rioja donaven per debats inacabables sobre els aspectes més irrisoris de la existencia i la essència de tot plegat...

hahaah...

siaw, i cap ala SIBER FALTA GENT...mira't LA SECTA...és la bona per començar...

TRanki dijo...

HAHA...ja m`ho he mirat, genial...ara bé...12a linia,darrer botó...VERD...i si mires al meu blog, crec que si contionua serà la penúltima línea 6a columna...votó blau...

Marieta dijo...

jajajaja "vas a flipar, palabra!"

TR dijo...

3a lin, 3er botó ( carbassa)...

aH si..."hoy hemo triungfao...arlcól namá!!!"

siaw!

Esteve Casas dijo...

M'ha agradat molt com has fet convergir les divergencies en un respall de dents.

Com dieu els de Faceboo--> M'agrada

Marieta dijo...

Esteve, ben tornat!! (que no ben tronat, no confondre) Espero que tu també d'hagis raspatllat bé...les dents allà al Brasil jejeje

Anónimo dijo...

Marieta,yo pienso que esa tortuga tiene que haber sido fabricada por lo menos en Taiguan y que te olvidastes de mirar en la parte inferior,donde la pegatina y seguro que dentro de esa crosta hay un mecanismo que funciona a pilas,porque algo tan bonito no puede ser real.Seguro que tambien a estas horas los indestructibles buolders estaran sometidos a una durisima prueba contigo,estan construidos para que duren toda la vida,o eso dicen,pero con toda seguridad estaran sufriendo lo que no esta escrito y los muelles despues de hoy tendran que ser reemplazados por unos nuevos de acero a prueba de misiles,dale duro,como a ellos se merecen.Les voy a rezar a los angelillos de la iglesia de mi pueblo para que no los dejes echos un amasijo de hierros.

lali i quim dijo...

Marieta em trec el barret amb aquest anàlisi tan encertat
ja ja ja!!
mig món s'enfot de l'altre mig!!

petons des de Terrassa !!!

ens veiem per Sant Llorenç entre la xuxuflu, dibus i peluioooos!!!!

lali i quim dijo...
Este comentario ha sido eliminado por el autor.
Marga Iriarte dijo...

Tengo noticias de la tortuga: es francesa y se llama Lulú, la tenía un dentista de Toulouse para distraer la clientela mientras les hacía los implantes. Un día Lulú dijo Au revoire y se largó al sur- Hiciste muy bien en no ponerle el dedo entre los dientes, creo que Lulú no se hace una limpieza desde el año de las olimpiadas de Barcelona.

Fernando dijo...

off topic:
http://www.microsiervos.com/archivo/arte-y-diseno/un-eyjafjallajokull-recortable.html
S2

Marieta dijo...

Anónimo: eres muy amable pero o rezas mal y los angelillos pasan de ti o tienen una mala leche que no veas, porque llovió a mares y se fue todo al carajo.

lali i quim: aaah, per fi algú de terrassa es manifesta. A veure si hi anem a Sant llorenç, ganes no en falten però ho tenim bastant abandonat. Petonets!

Amaltea: menos mal que no le di el dedo a Lulú, pues. Aunque yo voy al dentista esta semana (que tampoco voy desde las olimpiadas de Munich, y mira que no había ni nacido) y eso sí que me da miedo...

Fernando: gracias! mira, este también está muy bien, aquí en el trabajo lo tenemos: http://www.bgs.ac.uk/research/highlights/iceland/3dVolcanicModel.html?src=sfb

Fernando dijo...

Pues si que es instructivo y educativo ese volcancito.