lunes, 24 de noviembre de 2008

Mi mejor época

Cierro los ojos y respiro hondo llenando hasta el límite barriga y pulmones. El sol, que ha salido tras las nubes hace cinco minutos, me caldea el cuerpo agradablemente. Vuelvo a respirar e intento distraerme del, en ese momento, cansino tintineo de los cencerros de las vacas, constantemente omnipresentes en toda la zona durante este periodo. No consigo evadirme del todo y solo pienso en escalar ya, en empezar a subir la vía de una vez. Pero debo descansar, cinco minutos me bastarían, aunque se me hace eterno. He bajado hace un minuto tras caerme en el paso clave y he descubierto una nueva manera, tan solo debo mantener el pie en un sitio concreto más rato. Estoy ansiosa por probar de nuevo, me siento en forma. Pero tengo que reposar un poco más. Le digo algo a Esteve a ver si me distrae con su conversa, pero está medio estirado tomando el sol y, con pocas ganas de hablar, tan solo emite gruñidos como respuesta. Simplemente espera con el gri-gri en la mano, perdido, seguramente entre las secuencias de la vía que está probando. Miro hacia el sector: está lleno de extranjeros y cuatro o cinco escaladores de Vic, el ambiente es distendido y relajado. Respiro de nuevo lo más hondo que puedo. “En cuanto baje pulsaciones subo” me digo. Y ahí voy ya. Me acerco al pie de vía y espeto lo de siempre mientras me arrimo a la pared “Uf, esto era el paso duro, ¿no?”. Decir estas paridas me relaja enormemente. Esteve, que ya se sabe el cuento de memoria, responde “sí, ahora solo es aguantar”.

Empiezo: tres pasos largos, puro trámite hasta la segunda chapa, y empieza el paso duro. No pienso demasiado, porque en cuanto empiezo la sección clave mi cerebro no está para otra cosa que no sea “busca ese pie, coge esa presa”. De repente, como si me estuviese viendo desde fuera, me veo aguantando una puerta, ya tengo hecho medio paso. Dos movimientos más, otra puerta -que no esperaba- y ya he llegado mucho más lejos que nunca. “Me estás ayudando!” grito al asegurador, a lo que él responde indignado “¡¿Qué dices?! Quieres chapar de una vez!”. Cierto, debo chapar la tercera, ya que puede ser peligroso.

La verdad es que asegurar en esta vía no es nada agradable pues el escalador va en travesía desplomada relativamente cerca del suelo y es en la tercera chapa donde hay más peligro, si el asegurador no está atento; de hecho hay gente que sale con la tercera cinta chapada y es totalmente comprensible. Recuerdo perfectamente cuando yo pillaba a Esteve en esta vía, que en los pasos más dinámicos la cuerda retiene un poco el movimiento del cuerpo ya que si das más cuerda y el otro falla…toca suelo. La cuestión es que me parecía tan increíble lo que estaba haciendo que pensaba que era la cuerda que me retenía y hasta que no me acordé de cómo sufre el asegurador en esa vía y como debe dar cuerda con cautela, no me quedé satisfecha.




Total, chapo la tercera, empotro la rodilla y me doy cuenta de que voy a tener que luchar la vía hasta el último movimiento, aunque lo duro, ahora sí, ya está hecho. Continúo empotrando rodillas por doquier y, jadeante llego a la cadena. Habitualmente chaparía desde una chorrera, bloqueando, pero estoy tan contenta que hago un par de pasos más para acabar chapando la reunión, sin aliento pero feliz, de l’Època Negra.

Hoy os he dado la vara, pero estoy tan contenta de este encadene que tenía que dejar constancia escrita de ello. A parte de esto, hemos disfrutado del reencuentro con Montgrony. Ya sabéis lo romántica que me pongo al pensar en ese sitio: prados, chorreras, aire puro, paisajes preciosos, vacas y boñigas. Sin duda, para mi la mejor escuela, sino lugar, del mundo.

35 comentarios:

Ferran Guerrero dijo...

Ueeeeeeeeeeeeee, soc el primer, mil felictats bouaaaawwwwwwwww, llavors estaba tot sec.

Bona via i per el que sembla molt lluitada, espero que les vostres estades Montgronyeras aquest hivern siguint molt fructiferas, i de moment sembla ser que sí.

Felicitats.

Marieta dijo...

SIIIiiIii. Estic molt contenta, sembla mentida...jajajaja. L'Esteve va encadenar la Meritxell, que era la seva creu i tot era joia i alegria. jajajaja, només em faltava vestir-me com la Heidi!
(ara...tinc unes agulletes que fliiiipes)

Lau dijo...

Cucaa!!

Ets tota una "pro"!!!
FIERAAAA!!

Boniques paraules per un bonic dilluns, cap de setmana i post rodons!

Comences l'hivern amb molt bon peu.. i mai millor dit!!

ara a per un 8b no?? ;)

Marieta dijo...

Merci Laura!
ha estat un bon finde..d'aquells que costen de repetir, però per intentar-ho que no quedi!!! ;)
I tu a veure si ens expliques el teu finde, que friso per llegir-te!!!

TRanki dijo...

JOer Marieta!

FELICITATS !!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Vingabowaaaaaaa!

I GAia? I Terra de Ningú? i, i ,i....

MIles de vias te esperan..

Salut

Lola Steiner dijo...

HE anat a buscar-te al 8a, per veure el grau de la via, i resulta que ets la numero 7 de espain is different!!!!
Ets una mega lola!!!!!!!!!!!!!1

oe oeeeeeeeeeeeeee

oe oeeeeeeeeeeeeeee

Ets la meva idola!!!!!!

Felicitats pel 8a!!!!!

Marieta dijo...

Tranki: sisisisisisisi, quines ansies! jajaja Però, eh!, Terra de ningú em sembla d'un pas hiperdur!
Lol: jajaja però si al 8a.nu no estan apuntades ni la meitat!!...a més, aquí la única lola, lola de debò ets tu ;)

Txomo dijo...

Felicitats Marieta :D

Segueix així, que em dones una alegria cada cop que apareixes als "updates" del 8a.nu :D

Anónimo dijo...

Felicità

Fer alegoria a les xorreres amb el nom del blog veig que us agraeixien els deus després.

Hauré de canviar le nom del blog i possar-li "no me kuesta na punto com"

Disfruta i ganes per la propera

Marieta dijo...

txomo: calla, calla, que me cae la lagrimita. A ver si te dejas tu caer por ahí también, no¿?¿? que las tienes a todas esperándote (las chorreras, digo...malpensat)
uncle Bird: sí, también hacemos un ritual de veneración a las chorreras...no te cuento porque es un poco guarro XD Pero funciona, oye.

Rous dijo...

Mariet, enhorabona per la via i moltes gràcies per la crònica!! A mi ja m'agraden les cròniques que fas tant divertides i amenes, però la d'avui... ha estat molt especial ;)

BEsis!

Isidre Escorihuela dijo...

MÀKINA !!!!!

Marieta dijo...

Isidre: GRACIES!
Rous: encant de dona, es que em vaig sentir molt a gust escalant i molt motivada. Volia plasmar-ho, no se si ho he aconseguit. De totes formes, ho aconsegueixi o no, tu sempre m'entens!! -clar, perque em veus la cara de feliç jajajaja...però la teva també deu nido!!! -

Anónimo dijo...

Marieta que bien que te veo!!
como no has comentado lo del grado me imagino que sera un 8a o asi,muchas felicidades!!
cualquier dia te vemos en el escalar!!

PGB dijo...

Doncs jo no et penso felicitar, al contrari!!! YO TE MALDIGOOOOO! (amb veu d'ultratomba)

És que jo de gran vull ser com tu, o com l'Esteve.

Bueno vaaa, per ser del 81 no està mal... felicitats boua!!!

Anónimo dijo...

Felicitats Marieta!! Encara que no acabo d'entendre perquè no t'agafaves de la cinta si era tan complicat... No es podia fer en A0??

KTX dijo...

eh moltes felicitats bou@as
com m'agrada que la familia encadeneeeeeeeeeeee.
ens veiem.

Anónimo dijo...

Ets una mega crac!!!!!! felicitats neneta!!!!!!!
cristina (d'Andorra)

Raquel dijo...

Felicitaaaaats!!!
A seguir endavant!!

Marieta dijo...

kele: jajaja sí, es un 8a del montón, pero a mi me ha hecho especial ilusión. Vente a probarlo, hombre!

PGB: a veure, repeteix amb mi: de quin any és el Ramonet? del 81. De quin any és l'Esteve? del 81. De quin any és la Marieta? del 81. Que no ho veus? l'elit mundial som del 81! jajajajajaja. Em sap greu, "niñatu" del 82...

Albert (sí, em vaig agafar, no a una cinta, sino a dues, però no quedaria massa bé dir-ho...que quedi entre tu i jo)

KTX: pos si tito, que gran familia engalomadora que tienes jajaja

Cristina: holaaaa, a veure quan us acosteu a montgrony també vosaltres, com l'any passat, eh???? que ja tinc ganes de veure't!!!

Raquel: merci maca...mmm...m'agrada la teva foto personal. Qui és??????

Raquel dijo...

És la Boira, l'amore del meu company!! Oi que és maca?

Marieta dijo...

sí! fa pinta de ser un bitxo d'aquells que comencen a correr esverats! jajajaja s'ho passaria bé amb la Neula ;)

Anónimo dijo...

Marieta...el pas de TERRA DE NINGÜ té dues VERSIONS:

A) quedar-te de invertits-laterals romacos per ana amunt ( un infern..)

b) Buscar una combinació de regletes ( dreta esquerra) i peus en aquella mena de forat-coveta)...SENSE anat molt amunt...i de manera que la MA DRETA sigui la que queda pillant el darerr canto i, aleshores, estirar-te MEGA A L ESQUERRA ( una mena de cristo)..a pillar la xorrera llunyana...és més factible...aguantes la porta i la resta és sobreviure ja amb millor canto...JO LA VAIG FER PER AQUETSA OPCIÓ i ja va sortir molt millor ( ni havia resolt el pas de l'altra manera)...el "truquillu" també passa per fumar-te amb comoditat la placa inferior ( que inicialment sembla rarota i infiernívola) i saber aprofitar el repòs ( que inicialment no sembla ni repòs amb aquells plans en baixada i els peus estranys). LA via en el fons és guapa...crec que a dalt un escalextric podria millorar algun xape, jo me'l vaig haver de saltar ( era arribant a cadena????) i hi va haver tensió.

UNa bona via de treball !!!

GAIA és més agradable i ràpida de interpretar...molta pila...a baix pots "seure" damunt la xorerra, un cop xapada la segona del desplom ( cinta doble!)...baixes, reposes i encares el PAS DUR...cal pujar MOLT peus a dreta, pinçar xorerra de dreta en una mena de "forat" pont de roca ( crecq ue és picat) i llençar a una "teta" inmensa final de xorrera...d'allà al pas de dalt serà 6c o 7a molt perullero..i a dalt hi ha el CANVI DE RASANT..un pas de lateral dret a regleta esquerra...si hi arribes FRESCA no és cap passada...i sortida tècnica en roca gris.

AL CIM, davant del malpàs ( abans de la valla que has de saltar)...si mires la alambrada de seguretat per les vaques i saps on és la via, baixes una metres ( rappel o assegurat) fins un bloc amb un parabolt..i d'allà a la R de Gaia..fa molts anys i el bloc era "mobil"..jo tiraria de antena...

ës un VION, i una dels HISTORICS i BONS de MONTGRONY...jo aprofiatria ara que estàs forta...és més VIA que EPOCA, més de pila..el pas de baix semblant en intensitat al de la tercera xapa de EPOCA però de presa més gran i gorilera...res de tant de bloc...

aupa lolilla, a tibar...

Marieta dijo...

TRranki: q guay...
Ara tenia en ment dues coses, o provar el 8a+ extensió de l'Època o bé la Calabruix. La Gaia em faria ilu però la vaig provar fa temps i prefereixo deixar-la per més endevant.
En quant a la terra de ningú...la part de baix em va semblar fàcil però el pas IMPOSSIBLE. No se, pot ser li hauria de donar un altre oportunitat (o que me la donés ella a mi! jijiji)
APa bou...et nomenaré base-de-dades-de-vies-i-cantos

Ferran Guerrero dijo...

abans que Calabruix et recomano Gaia, la Cala... te un pas llarg que et pot donar mal de caps, en canvi Gaia no en te cap de morfologic, fes Citius, altiu fortius 8a (suau), pas de bloc i ja esta i Visitants, crec que aquestes les faries rapid, a la dreta de visitants vaig fer un 8a+, molt guapo i cortet com visitants, es pot montar per el 7a qure van a la mateixa cadena, tens dos opcions o a la burro (com jo la vaig fer) o com el Miki, bicicleta de dretas i pinces de treballar una miqueta la resta es molt fácil.

El Mal Pas, Ordinary Matters, molt bona, pas de bloc al bombo rollo bicicletes i despres un repos sense mans i 6c de aguantar amb pas estrany entrant a reunió, pero si el controlas ja no caus.

Totes boua, aprofito el subidon, i molta sort.

Marieta dijo...

aaaaaaaaaargh quanta feina!!!
no em recomaneu més vies que em poso nerviosa!!!!! i estem parlant només de montgrony...
Per què hem de currar?!?!?!??!

Anónimo dijo...

(Texto traducido del Japones)

Enhorabuena Pequeña Saltacantos por el encadene de Época Negra La. Felicitar también a Esteve por sus encadenes. Aquí en el Monasterio estamos sacando pecho no sólo por tus últimos encadenes sino también por tus resultados en competiciones. Ni que decir tiene que tu encadene de Negra La Época ha tenido como consecuencia una resaca de saque de esas que con sólo pensar me duele la cabeza.
Hace poco paso por aquí un señor mayor, algo lelo pero muy simpático, que al ver una foto tuya nos comentó que cuidó de tí cuando eras pequeñas y triscabas por las montañas suizas, ¡Mi Heidi era una cabra loca! nos comento.

P.D, Aquí en el Monasterio estamos deseosos de ayudarte. Hemos preparado una lista de unos 300 8a/a+/b, todos recomendados y recomendables, para ayudarte a decidir cuál debe ser tu próxima meta por si te encuentras indecisa.

Salu2 y amplios triunfos a ambos.

Del Monasterio Shaolín de la Escalada Marcial

Marieta dijo...

Por favor, os lo suplico, no más recomendaciones hasta primeros de año...que me voy a volver majareta! O eso o me apadrináis y puedo ir a escalar cada día...entonces sí que acepto sugerencias XD

Aleix dijo...

Sí Marieta, la Compe del Plafó del Piri és aquest Dissabte dia 29N. Us hi esperem amb els braços ben oberts!!!

Regals per a totes/s, entrepans integrals i de cereals, premis a les primeres/s i els millors blocs, amb noves preses equipats per l'Stephan Poussardin and co.

Moltes felicitats per akest encadene!! Aquesta no és de pila. Així m'agrada, consolidant grau ;)

Fins Dissabte!!

Anónimo dijo...

La veritat és que jo vaig estar en cos (i encara que la Marieta sembla dir el contrari), també en ànima present.

Va ser molt emocionant, ja que desprès d'aguantar la porta enmig del pas dur amb mà esquerra a un forat dolent i amb mà dreta a la xorrera rebot, vaig pensar que lo normal és perdrès el "rollo" de la via ja que els peus li van quedar canviats,...

Molt lluny d'això, la fierecilla, va colocar be els peus i va anar amb tanta impetú al següen pas que li va tornar a fer la porta.

Vaig pensar per dins: Ara si que caus, a la segona va la vençuda.

Pos no, i abans de xapar i amb la tensió de si dono o no dono corda, la tia em diu: M'has ajudat!

Em va semblar com si ho digués amb una bombolla de dialeg de còmic,...

En definitiva, jo pensava que lo normal era caure més amunt, (per mi és igual o mes dur el pas de dal que el de la entrada) Pero no, la tia, tot i que bufant (i no pas fent ampolles), va lluitar estoicament cada moviment.

Chapeau

Esteve

Aleix dijo...

Bona nit Marieta,

t'agrairé moltíssim si publiques el cartell de la compe (agàfa'l del meu blog si vols) del Plafó del Piri.

A veure si ve força gent!!!


Mil gràcies

I... comfirmat, la final comença a les 18h

Marieta dijo...

Esteve: oigh...así que pensabas que me iba a caer? jajajaja Tranqui, yo pienso lo mismo de ti en muchas ocasiones -y luego me sorprendes positivamente-

Aleix: OK!!

Anónimo dijo...

Ostres Marieta!! Felicitaaaats! Ets una màquina!! Jo de gran vull ser tu!! Algun dia m'en ensenyaràs??
Petons i salut, que de força i motivació no t'en falta!!

Mikel dijo...

felicitats

Marieta dijo...

uei!! Merci Laia -jo sí que vull ser com tu i ser tan bona cuinera!!!- i Mikel ;)