miércoles, 28 de noviembre de 2007

MuuuuuUuuuuuu

Antes de nada...
Aargh: no tengo internet en casa. El horror.
Por suerte, no todo es tan negativo y este finde hemos "progresado adecuadamente" en Montgrony. Cada vez estoy más enganchada a esta escuela, que ya es difícil. A veces pienso que me gustaría quedarme para siempre en Montgrony, con ese paisaje, esas chorreras. En fin, ya sabéis lo mucho que me gusta ese sitio.
Además, para aumentar mi gozo y mi sentimiento de Heidi, el lugar estaba abarrotado de tranquilas vacas rechoncha las cuales pastaban por donde les daba la gana de tal manera que a algunos les llegaron a despertar por la noche dando culetazos bovinos a su furgo. Eso sí, dejan un aroma en el ambiente que no lo supera ni el mejor ambientador del mercado.
Y a parte de esta congregación vacuna, nos encontramos también con muchos amiguitos: Suris (la familia crece?), titos Catx's, Jordi & Cris, Andorranos, Manresanos y otros acabados en anos (ui, que mal suena eso). Bueno, el caso es que a parte de todos los plebeyos que por allí estábamos, había también un escalador mítico que no perdió la sonrisa en todo el día. Digo lo de no perder la sonrisa por que el pobre se pegó un resbalón que no veas y además Esteve casi le mata al caérsele una cinta -sin querer, según él-. Es lo que tiene ser escalador super famoso, hablo del guapo de Stefan Glowacz. Bellísima persona de gran capacidad intelectual -para que luego me digan que frivolizo y que solo me fijo en el exterior y tal-. Por cierto, le visteis los abdominales? uf...


Lo que se le habrá perdido al teutón por Montgrony no lo se, pero encantada de haberle visto sr. Glowacz. Vuelva cuando quiera.

18 comentarios:

PGB dijo...

Marieta de l'ull viu! Aixo ja sembla un blog d'escalada del cor!!! ;)

Vas encadenar molt o que?! I l'Esteve? I la Neula?!
:P

Marieta dijo...

jijijiji
Que hi farem ;)
Pues no, no vam encadenar pero tant l'Esteve com jo ens aproximem a la velocitat de la vaca a les cadenes de les nostres vies. Ei! Que les vaques van molt depressa ;)

Ferran Guerrero dijo...

Per fi publicas, estavas desapareguda, el senyor Glowaz i no li vas demanar un autograf.

Al final hem vaig quedar per aqui i no vaig pujar a Montgrony.

Marieta dijo...

jolins! pensava q vindries q et volia ensenyar la auto...:(
Ostres, saps q? la Neula té un embaràs psicològic...jejeje

Anónimo dijo...

Yo pueo desi que kompetí con l'estik fent globus. I me ganó. Por los pelos, però me ganó. De ahi mi incipiente cocotera rebanáa

Marieta dijo...

uooo Birdio, i pq no m'ho deies? XD
quin honor no??? ais, ques macu el estic fent globus...

Raquel dijo...

Ei Marieta, avui m'has deixat clar un avantatge de l'esportiva... je, je... les vistes!! je, je!! Molt bo l'article!!

Jortx dijo...

A mi la olor no em molesta en excés (la de la merda de vaca), perquè jo sóc de poble i a les ja estem acostumats a les flaires.

El que detesto és trepitjar alguna d'aquelles ensaimades de tres pams de diametre... i aquest capde estava ben sembrat d'ensaimades Montgrony!

PD. La merda de la muntanya no fa pudor! Encara que la remenis amb un bastó! ;)

Anónimo dijo...

Joder tiaaaa!

Que guay el comentari. Escrius de PM.

Perqué no quedem un día per anar a escalar i lo que surja?

Esteve Casas dijo...

Justin Marriet,

Esplica la nostra teoria sobre la mort de l'oncle Güllich i la ma invisible del Glowaz!

Salutacions a tothom!

NANIT JUSTIN!

Marieta dijo...

sou tots encantadors, besitos a tots :*****
Ah si! l'Esteve i jo tenim la teoria de que el Glowacz aquest va matar el Gullich (es veu q no es portaven massa bé). Segons l'Stif va ser amb un somnifer i tal, però jo em decanto per un crim de sang. No se...Haurem de dir-li que torni per investigar-lo, jeje, ja m'encarregaré jo de fer-li les preguntes pertinents...

Anónimo dijo...

Gran escalador el Stefan Glowazc i un pèsim actor.I si no mira la pel·lícula "Grito de Piedra", molt dolenta per cert.
Altres dades d'interés. Si no ha canviat de domicili viu a Garmish-Partenkirchen, aquell lloc d'Alemanya on cada 1 de gener ens obsequia amb els salts d'esquí, que sempre els mirem amb la ressaca de la nit de cap d'any.
Ara ja tens més dades de Herr Glowazc.
I si encara vols més www.glowazc.de, per si saps alemany.

Aufwiedersehen!!!

Marieta dijo...

uooooo, Ozzy, tu si que ets un bon profesional del coneixement...!

Anónimo dijo...

Eve Tsesa Sac,

Con ese nombre por lo menos debes ser rusa, esvetlena o por ahí. Eso me pone....

Enviame una foto a ver lo buena que estás y quizas te llevo a pasear por unos quintillos que tengo apañaos por medio el bosque

Marieta dijo...

Pajarrak...yo a esa la conozco y ya te digo que no creo que te guste. Eso sí, está macizorra: 1,80 y con unos buenos pectorales...a mi me recuerda a una nadadora hormonada de la RDA.

Lola Steiner dijo...

Tinc la resposta als vostres dubtes.
En exclusiva i per al blog de la Marieta.
Sinyors i sinyores, el tipet aquest del nom impronunciable i gallarda planta va estar el dissabte per la tarda a Figueres participant en una mostra de cinema de muntanya. Van projectar aquesta peli de la que parleu,crec. El tipet estaba tot plantat i tot maco, parlant en un estupendu alemany que ningú, evidentment, podia entendre. I com molt expresiu el homenet tampoc és, va ser molt entretingut. Van pasar diapos, i ell les anava explicant. Per fer la cosa més entenedora li van posar un traductor, un tal Pablo. I mira, jo no se el Pablo quin nivell tindria de llengua germana, però lo cert es que li posava el mateix entusiasme a la traducció com el Glowac a la seva exposició.
I lo més interesant és que el glowac parlava uns 5 minuts, i entre tot el que deia enteniem un nom propi, Gullich per exemple. I ens emociavem. I després el Pablo resumia els 5 minuts de exposició en un: "i vam pujar la via".

De totes maneres jo ja us ho confeso: als 20 minuts de diapos em vaig dormir tranquilament. I em vaig despertar per l'aplaudiment final.

Marieta dijo...

ala, moltes gràcies Lol!! M'encanta la informació fresca.
Jo crec que si el Glowacz us hagués fet el passi de diapos sense samarreta no t'haguessis adormit, però gens ni mica...jejejeje ;)

Anónimo dijo...

Está hecho pajarak, cuando quieras vamos a hacer el jabalí por el monte. A Marieta, bueno, también la invitamos!