Lo que empezó siendo una frase aislada en el recuerdo se ha convertido en una porción de la historia de Güllich. Internet es una herramienta extraordinaria: entre todos hemos podido reconstruir los hechos y conocer un poco más sobre las escaladas de este mito. Habemus historiam. De momento, la cosa ha quedado así:
Wolfgang Güllich estaba realizando un viaje promocional para sus patrocinadores, cosa que aborrecía pero que le ayudaba a ganarse el chucrut. Una de las actividades que hizo por aquí fue un pase de diapositivas en Barcelona, en el barrio de Gracia. Luego, se conoce que salió de marcha y le invitaron a muchas birras o alguien le dio un Colacao en mal estado (no queda claro, la información es confusa en este punto).
El caso es que al día siguiente estaba resacoso pero, siendo hombre de deber, se dirigió a Siurana a cumplir con su trabajo. Parece ser que la carretera sinuosa no le moló demasiado (y a quién no) y, fuentes poco fiables, afirman que tampoco le gustó la niña vestida de comunión y con aspecto tristón pero maligno que le pegaba sustos en las curvas.
En el sector Can Rebotat le hicieron unas fotos que salieron en la desparecida revista Extrem, presuntamente -palabra de moda- en la vía Queda usted despedido (7c+, old school del jurásico, como mínimo). Diversas fuentes (esta vez más de fiar) apuntan a que, de haber escalado con más calma y menos mareo, le hubiese gustado el estilo siuranero.
Wolfgang Güllich estaba realizando un viaje promocional para sus patrocinadores, cosa que aborrecía pero que le ayudaba a ganarse el chucrut. Una de las actividades que hizo por aquí fue un pase de diapositivas en Barcelona, en el barrio de Gracia. Luego, se conoce que salió de marcha y le invitaron a muchas birras o alguien le dio un Colacao en mal estado (no queda claro, la información es confusa en este punto).
El caso es que al día siguiente estaba resacoso pero, siendo hombre de deber, se dirigió a Siurana a cumplir con su trabajo. Parece ser que la carretera sinuosa no le moló demasiado (y a quién no) y, fuentes poco fiables, afirman que tampoco le gustó la niña vestida de comunión y con aspecto tristón pero maligno que le pegaba sustos en las curvas.
En el sector Can Rebotat le hicieron unas fotos que salieron en la desparecida revista Extrem, presuntamente -palabra de moda- en la vía Queda usted despedido (7c+, old school del jurásico, como mínimo). Diversas fuentes (esta vez más de fiar) apuntan a que, de haber escalado con más calma y menos mareo, le hubiese gustado el estilo siuranero.
Dicho esto, ¡ya no hay excusa! (a menos que esté resacosa o vea a la niña de marras). A partir de ahora emprenderé mis escaladas en Siurana con más motivación e ilusión, en honor a San Güllich y a sus escaladas siuraneras que nunca pudieron ser.
Por el momento, seguimos entrenando la técnica por la muy querida Montserrat. Estos días hemos vuelto a los orígenes escalando de nuevo en El Vermell del Xincarró, donde unos encadenan y otros no.
Esteve encadenando Urbanitas (8a+) en un día soleado y muy frío, temperatura Rotpunkt |
|
14 comentarios:
Així m'agrada, i jo potser també m'apunto algun dia a Siurana que tinc ganes d'arrossegar-me pel Pati jeje
Per cert felicitats a l'Esteve, i a veure si para d'encadenar perquè d'aquí poc no li quedaran vies!Bouu
records!
mira si pot veure aixo
https://www.facebook.com/photo.php?v=4424459659942&set=vb.1542525093&type=3
Sobre la via de la foto, comentar que entre la tercera i quarta xapa vaig fer el pas “algo” per la dreta seguint magnesi, tot i que també vaig estar provant una altre seqüència més per l'esquerra amb altres preses.
Aquesta última seqüència, molt més dura, vaig descartar-la inicialment, però veient que per la dreta em va sortir la via “massa” fàcilment (em va semblar com a molt 8a), no descartaria que el traçat graduat de 8a+ hagi de ser per allà. Per això, abans d'opinar sobre el grau m'agradaria prèviament informar-me sobre el suposat traçat de la via.
Esteve Casas
Company del Mus!!! Primer no ho podia veure, però he agregat en Joan Ch. al facebook i, oh Deu meu, quasi ploro d'emoció! A veure si conseguim penjar-ho aquí perquè tothom ho vegi: gràcieS!!!! :)
Lluís: i per Oliana, no ho oblidis amic meu! jejeejeje
Stif: ains...perdooooooona. De vegades la confiança fa fàstic, oi? :p
Hola! Jo vaig estar netejant la via l'any passat i la vaig encadenar per l'esquerra a la part de baix...i a la part de dalt també hi han 2 mètodes ben diferenciats abans d'entrar a la part fàcil...encara que ja no et desvies tant.Fent les dues seccions dures, crec que pot ser un BON 8a+.
No conec el traçat original...s'hauria de preguntar al o.cañellas però quan jo m'hi vaig ficar lo de la dreta estava molt brut i no ho vem tocar. La vem fer aixi jo i Marc le Menestrel.
Al netejar-la i marcar-la la va començar a probar més gent... un dia vaig acompanyar un colega i vaig veure i probar els nous mètodes per la dreta...que com molt bé opines rondarà al 8a?
Què acalrem...? res. jejeje. És una via encara mutant i per consolidar, i que lògicament la gent farà per lo més fàcil, ara cadascú ja sap com la vol fer.
Salut Esteve, espero haber colaborat a solventar les teves cabòries...jeje
:)
Ei, moltes gràcies pels aclariemnts, la veritat és que son molt clarificadors. Algun dia d'aquests he d'acompanyar a la Marieta a provar la Houdini i així m'animaré a probar l'altre secció.
Esteve Casas
Días.
La Houdini también es una vía mutante. La vendían de 8a hace unos dos años.
Quim y Marcos, sobre todo, a base de pegues han ido rompiendo cantos, alguno de buen reposo. Yo, evidentemente, no la he probado, pero por sus comentarios tiraría un poco más alto.
S2
Fernando,
ACTUALMENT la HOUDINI, amb els cantos de la setmana passada i sense buscar massa "metodes" jo diria que no aguanta el 8a, i dificilment el 7c+ consolidat. Es tracta de una via amb UN xapatge dificil, el crux i diverses remades de bona presa fins a un repòs inhumà. LA resta fins a dalt no passa del 7a (expo)...
Els 7c+'s de referencia al mateix vermell (PAU BARRIOS o cagamànecs) son bastant més exigents!!!
Salute!!
Bueno es saberlo...
pero a los que la tienen de 8a no les das ninguna alegría.
Es lo que hay.
S2
Fernando, Tr:
Sobre la Houdini, per mi 8a està bé, tot i que no l'he encadenat encara, però el bloc de l'entrada és prou dur... Que diuen 7c+? doncs tampoc seria cap bogeria...per allí aniran els tiros...
:)
tot es qüestió de truquills...
Quan estas al bidit CAPON amb dreta, pilles pinça amb esquerra, i mentres xapes cinta doble...quan tens la pinça puges peu dret a boleta i et quedes clavat...aprofites per anar al canto lleig de dreta ( una mena de tridit rom...i amb el peu esquerre fas un taloneig de bloquero ( palanca amb el peu avall) i ET QUEDES LITERALMENT CLAVAT....relaxes el cos i mà esquerra a fissura ( empotrant)...i dreta a forat bo....i d'allà en amunt tres bloqueigs...
Compara.la amb AEROPLASTICA, la SESION o la mateixa sessió digital...
Tr: així ho faig jo, menys la boleta del peu dret que la va trencar un noi ahir...jejeje Sí que et quedes clavat, sí, però igualment el trobo difícil el pas! Ens veiem bouot!! :)
Joder...es la via mutant!!!!!!!
Ei que en l.fons.es.maca...em va.deixar una mica parat el.grau..pero no ho tinguis en compte...tothom es.ranci fins que cau davant altres.mes.rancis...es u que ià....
Salut i montserrat a tope, ja.tinc ganes.de catar la joia de l alamut!!!!!! Gracies.de nou pel vidiiuuu!!!!
jejeje, imagino que sí, que deu anar mutant, perquè allà la caiguda/trencada de pedres és a l'ordre del dia.
Apali, ens veiem tibant!! ;)
Publicar un comentario