viernes, 10 de junio de 2011

Ejercicio para el veranito

Hay algo más intrigante, me preguntaba el otro día, que el éxito de la perniciosa canción “El Veranito” aullada por Georgie Dann y que El Corte Inglés usa alegremente para anunciar sus viajes y torturarnos al mismo tiempo. Quizás más intrigante que eso no hay nada, cierto, pero sí hay algo más interesante, esa fue mi respuesta al recordar la disertación del pasado fin de semana en Siurana.

¿Quién coñe debe ser el director de marketing de El Corte Inglés? No dejo de preguntármelo...

A ver si vosotros podéis echar algo de luz al asunto, iluminados como sois o estáis algunos. La cosa va de lo siguiente: ¿Qué táctica deberíamos adoptar en el momento de afrontar una vía nueva para maximizar el aprendizaje?

Con Esteve discutíamos las dos opciones, las que aplicamos cada uno habitualmente.
Él: la mayoría de veces que acomete una vía nueva, la intenta a vista y a muerte todo el rato hasta la cadena. Aunque caiga en la segunda chapa, hace un esfuerzo por olvidar -gran virtud humana- y continúa luchando como si tal cosa.
Yo: en muchas ocasiones, cuando emprendo una nueva vía, me paro en la primera dificultad que encuentro y de ahí a la cadena voy parando fijándome bien, cuan lechuza hambrienta, en todas las secuencias.

Es evidente que como resultado Esteve tiene encadenadas bastantes vías a vista y yo, en cambio, tengo muchas vías al segundo intento. En ocasiones, aparte de ver muertos, subir por una vía parándose a matizar ayuda a encadenarla mucho antes que intentarla a vista, caer y volverla a intentar ya que no se tiene demasiado clara. Pero dejando al margen el hecho de encadenar o no, la discusión se centró en lo que es mejor para progresar como escalador. En realidad no hubo disputa ya que los dos coincidimos en que el método de Esteve tiene más buena pinta.

Pues ya veis, tanto misterio pa na.

3 comentarios:

TR dijo...

Què significa "progressar"?
Què significa "apendre"?
Qui jutja la "honestedat" de un encadene?

Jo sóc del mètode MArieta quan vull anar a encadenar una cosaaq eu m'interessa encadenar, i del mpètode Esteve quan vull intentar una AVISTA o un flaix...tot depèn.

El mètode Mary elq ue fa és PERFECCIONAR trucs, optimitzar seqüències i et fa millorar molt més tècnicament, mentre que el de l'Esteve el que complementa és una sèrie de aspectes que el treball no dóna ( control mental, improvització etc).

No són ni millors ni pitjors sinó complementaris. Algúq ue no assaja MAI no pot inrementar resultats i si ho fa és molt més lentament.

Algúq ue no prova vies a muerte es quedarà anant amb la canya tota la vida encara que encadeni molt més.

La resposta passa per una elecció UNICA ( no hi ha segones oportunitats):

Un 8c a vista o un 9b encadenat amb dos anys de treball? Qui és millor escalador?

heheh

Piju dijo...

Hola Tufa

El valor de cada ascensió es personal, però dins el mateix grau està clar que te molt mes valor un “a vista”
Un altre tema: si tothom apurés mes aquest estil, les vies es sobarien menys…
Ah, per als als equipadors:
cal ubicar les xapes pensant amb l’ascensió a vista!...no tothom escalem amb les cintes posades o amb canya!... (parlo de xapatges precaris just a prop d’un bon canto per sota o per sobre…. excursions: vale, si son llògiques)

Apa, bon “veranitu” i que sigui fresquet!

Marieta dijo...

Tr: sí, tens rao...però crec que a mi personalment em falta bastant del primer mètode, així que m'hauré d'esforçar amb l'onsait

Piju: sí, per mi també té més valor l'encadenar a vista...Bon estiu!