La Interviú

Hace un par de posts puse que un muso sería mejor que una musa para inspirarme a escribir algo. La cuestión es que sin ser un muso, he dado con alguien “muy interesante”, como la revista pero, éste, de verdad. Así que he decidido hacerle una entrevista. De hecho, esta no va a ser la primera de una serie de entrevistas, no. Conociéndome creo que seguramente será la primera y la última entrevista que le haga a alguien.

Bueno, da igual, dejo ya de marear la perdiz y os presento al entrevistado: ECA, tras estas siglas (escalador clásico anónimo) se esconde nuestro protagonista de hoy. De él os diré que es un tío auténtico, directo, seriamente sarcástico, puede llegar a ser muy, muy borde y además no escala friki sino que se dedica a la escalada clásica. Al principio me daba un poco de miedo entrevistarlo, pero tras chantajearlo con robarle, otra vez, su compañero de cordada para ir a hacer friki, ha cedido de inmediato. ¿Es o no es un encanto?
(en catalan)

---------------------------
Hola ECA, i digues, ¿Què té l’escalada esportiva que tant rebutges?
Tothom sap que els escaladors clàssics no fem esportiva perquè no tenim grau.
Tinc un amic que diu que fer bloc és com follar amb la teva germana; per extensió podríem dir que fer esportiva és com follar amb la teva cosina. Que li falta encant o substància.

Ets un degenerat.
Sí, gràcies.

¿Per què t’agrada tant Montserrat? Digues alguna de les teves vies preferides i també alguna que no t’agradés gens.
Perquè és un dels primers llocs on vaig començar a escalar, on vaig començar a descobrir l’escalada –de veritat, podríem dir-. I potser perquè es caracteritza per ser una escalada on s’ha de fer servir més el cap que el braç.
És molt difícil dir una via preferida però la que he fet més és l’Esparreguera (6 o 7 cops) a la Roca Gris, tot i que no és la que m’ha agradat més. Una que m’ha agradat molt és la CADE a l’agulla del centenar, a la paret nord de Frares, però com aquesta n’hi ha unes quantes més......................(no tants punts suspensius, si us plau)
També és molt difícil dir una via que no m’hagi agradat gens. Sempre intento treure’n alguna cosa de profit: l’aprox, el descens, les vistes, la companyia. Però per exemple la Insubmisió al serrat dels monjos, podríem dir que és un “cayo malayo”, no hi ha per on agafar-la.
A mesura que vas aprenent a escalar i coneixent llocs nous van sortint nous reptes. Però potser en una de les vies on m’he sentit més realitzat és a la directa Sagitario als Plecs del Llibre i també les primeres escalades a les vies de Parets: la Casas-Chani, la Easy Rider, la Gam al Bisbe..................................(he dit que no tants)

I ara, anem al gra ¿Quina opinió et mereixen els reequipamients en general? Explica’ns alguna cosa aberrant, tu que saps.
Uau, vaya temita.................(aquesta actitud em sona, no sé si la penya m’entendrà).
No s’hauria de reequipar tant a la valenta, perdó, a la poruga. Les vies són un patrimoni de tots i per tant s’han de mantenir en el seu estat original. Crec que s’ha de substituir expansió per expansió, i no cal canviar-ho tot de cop, si una assegurança és vella i pot aguantar millor deixar-la. Els nous escaladors han de conèixer amb què s’assegurava la gent en el passat. Sinó d’aquí uns anys els escaladors no sabran què és un buril.
Coses aberrants: moltes, per desgràcia moltes. Per exemple el que es va fer a la Normal a la Portella Petita, el conegudíssim reequipament a la Punsola-Reniu o a la Desirée o a la Puigmal (curiosament del mateix autor). Però també, per exemple, la GEDE de la Trompa de l’Elefant o la Mas-Guasch al Puntal de l’Albarda Castellana.
I el problema és el que ve després que moltes vies es desequipen i queda una autèntica guarrada. No sé que fa més mal si veure un parabolt o un espàrrec aixafat.

Què proposes per solucionar-ho?
Posar un impost especial als taladros: un suplement de 10.000 euros.

Ets un punki. I si no el volen per equipar, què?
Mala llet. Amb tascons i friends també es pot pujar.

Sí, però no pots fer 7c...
Jo no, però algú més bo sí.
El que és segur es que no hi hauria tanta gent que fes 7c. Hi hauria molta més gent “passejant-se” pel V+.

Pues quin pal.
Pal? És molt emocionant fer un V+ d’autoprotecció. Segur que la penya milloraria en l’escalada a vista.

Quin remei... .............(no taaaaaaaaaaaaants)
El que cal és una bona motivació


Mita'l com s'agafa!!

Prou de “chorrades”, passem a temes més seriosos: ¿Alguna cop vas temer el quedar-te sol i sense ningú a qui “achuchar” més que al teu gos per culpa de l’escalada?
No és que ho temés sinó que estic convençut que crec que durant molt de temps només podia “achuchar” el meu gos per culpa de l’escalada, fins i tot ell passava de mi!!! Per sort vaig aconseguir canviar d’actitud i ampliar els meus horitzons.

A si? Vas començar a interessar-te pels companys de cordada?
Sempre escalo amb homes i la carn de porc no m’interessa.

Ja veig, ets un bon mascle català.
Si, llàstima que tu no facis paret. N’hi ha moltes més com tu fent friki?

Home...com jo, com jo... Eh! Però aquí la que pregunta sóc jo.
Pues res, em quedo fent tàpia.

Si fossis hipermegamultimillonari, a part de patrocinar-me – obviament-, et dedicaries exclusivament a escalar?
Per descomptat que no. Sóc dels que em canso quan porto uns dies escalant. A més, a Catalunya no hi ha tantes vies que no passin del V+ i me les acabaria de seguida.

No siguis modest, que ets una fiera!!
Si encara no hem anat al llit.

Això li deixaràs llegir a Ella?
Ella no sap que escalo

MENTIDA!!!!!
Vale, és mentida, no sap llegir. O com pretens que vagi amb un tio com jo.

(aquest paio no té solució) Jejejeje. I ja per acabar: T’apuntaràs algun dia a escalar amb mi? Venga porfi, di que sí.
Of course. Sobretot si després hi ha plan. Per cert, friki, o tapia?

Quines preguntes! Pues friki. I tu, què prefereixes?
Tapia. Si vols et pots despenjar des de la R1.
---------------------------

(Ahora sí lo puedo afirmar: esta es la última entrevista que le hago a alguien!)